Federico Martínez Miñana
Rafael Frederic Martínez Miñana († Belgrad, aleshores Iugoslàvia, 1954) fou un periodista i polític valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | A començament segle XX |
| Mort |
1954 Belgrad  |
.svg){kind=small} Diputat a les Corts Republicanes | |
| 7 de gener de 1936 – 2 de febrer de 1939 | |
| Circumscripció | València |
| Activitat | |
| Ocupació | Periodista |
| Partit | Izquierda Republicana |
 | |
BiografiaModifica
Treballà com a periodista a La Semana Gráfica i El Mercantil Valenciano. Va escriure poemes en català, un dels quals, La barca vella, va inspirar una pel·lícula de Luis Rodríguez Alonso en 1926.[1]
Després de la proclamació de la Segona República Espanyola va fundar i dirigir la secció valenciana del Partit Republicà Radical Socialista fins que finalment es va integrar a Izquierda Republicana, partit amb el qual fou elegit diputat a les eleccions generals espanyoles de 1936 per la província de València.[2]
Durant la guerra civil espanyola fou nomenat Director general de Camins (1936) i subsecretari del Ministeri de Propaganda (1937). En acabar la guerra civil es va exiliar, passant els seus darrers anys a Iugoslàvia com a ambaixador de la República espanyola en l'exili.[3]
ObresModifica
- La barca vella (1925), amb Ferran Miranda.
ReferènciesModifica
- ↑ «Rafael Frederic Martínez i Miñana». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats
- ↑ Vicente Lloréns, Manuel Aznar Soler. Memorias de una emigración: Santo Domingo, 1939-1945. Sevilla: Biblioteca del Exilio, 2006, p.88.