Obre el menú principal
Felús de l'emirat de Còrdova.

El terme felús designa genèricament un tipus de monedes d'escàs valor que es van encunyar a la Península ibèrica durant l'època de la dominació musulmana. Eren monedes de coure (a diferència de la majoria de les monedes aràbic-espanyoles, que eren d'or o de plata) i es van encunyar ocasionalment, de manera exclusiva durant l'època inicial de la invasió musulmana de la Península ibèrica, als segles III i IV de l'hègira (cap als segles IX i segle X de l'era cristiana), i en el regne nassarita de Granada.[1]

EtimologiaModifica

El nom procedeix de l'àrab marroquí "flus", pl. "fulus", i aquest terme al seu torn procedeix del grec antic "phóllis" (φόλλις), que va arribar a l'àrab a través de l'arameu). D'altra banda el terme procedeix probablement del plural àrab; no obstant això, s'ha catalanitzat en forma singular, i la forma plural és felusos. Al Marroc, la paraula flus significa diners; especialment, fent referència a monedes de poc valor.[2]

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. Juan J. Rodríguez Lorente, "Prontuario de la moneda arábigo-española" (pág. 12)
  2. "Felús" en el Diccionario de María Moliner