Felip de França i de Merània

(S'ha redirigit des de: Felip Hurepel)

Felip de França i de Merània o Felip Hurepel (1200 - 1234) fou príncep de França i comte de Clermont (1218-1234) i de Mortain (1223-1234) i consort dels comtats d'Aumale, Boulogne i del Dammartin (1216-1234)

Infotaula de personaFelip de França i de Merània

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Philippe Hurepel de Clermont Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1201 Modifica el valor a Wikidata
Mort1234 Modifica el valor a Wikidata (32/33 anys)
Corbeil-Essonnes Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortMort accidental Modifica el valor a Wikidata
Sepulturabasílica de Saint-Denis Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComte
Comte de Boulogne Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia Capet Modifica el valor a Wikidata
CònjugeMatilde II de Boulogne (1216 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
FillsAlberic de Clermont, Jeanne de Clermont Modifica el valor a Wikidata
ParesFelip II de França Modifica el valor a Wikidata  i Agnès de Merània Modifica el valor a Wikidata
GermansLluís VIII de França i Maria de França i de Merània Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Escut d'armes de Felip Hurepel

Orígens familiars modifica

Fou el primer fill del tercer matrimoni del rei Felip II de França i Agnès de Merània. Fou germà, per part de pare, del futur rei Lluís VIII de França.

Biografia modifica

En 1216 el rei felip II el va fer casar amb Mafalda de Dammartin (vers 1202-1259), comtessa titular de Boulogne, de Dammartin i d'Aumale, filla de Renald de Dammartin i d'Ida de Lorena. El 1218 el seu pare li va cedir el comtat de Clermont. Com a comte de Boulogne va decidir integrar la vila baixa a la resta de la vila o alta, i va fer reconstruir les muralles basant-se en les restes romanes fent construir també un castell sobre les ruïnes d'un fortí, el que va donar a la vila alta el seu aspecte actual. El 1223 el rei li va cedir el comtat de Mortain.

El 1226 va fer la croada albigesa amb el seu germà Lluís VIII de França. El 1229 fou part dels senyors descontents amb la regència de Blanca de Castella i va participar en la revolta, però després fou perdonat. Va fer construir llavors un sistema de fortificacions i muralles a l'entorn de Calais i Hucqueliers, i la nau de l'església de Nostra Senyora. Algunes fonts diuen que va matar accidentalment al comte Florenci IV d'Holanda en el curs d'una justa o torneig organitzat a Corbie el juliol de 1234 i al seu torn fou mort pel comte Teodoric V de Clèveris († 1260).

La seva filla Joana va heretar els comtat de Clermont i Mortain (per renúncia del seu germà Alberic o Aubri) però a la seva mort (1252) van tornar a la corona. La vídua va conservar els altres comtats i es va casar en segones noces amb Alfons III de Portugal i a la seva mort les comtats se separaran passant el d'Aumale a una neboda (filla del seu germà Simó), el de Dammartin a Mateu de Trie i el de Boulogne a Adelaida de Brabant.

Núpcies i descendents modifica

El 1216 es casà amb la comtessa Matilda II de Bolonya, filla de Renaud de Dammartin i Ida de Lorena. Del matrimoni nasqueren:


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Felip de França i de Merània