Gat salvatge africà
El gat salvatge africà (Felis silvestris lybica) és una subespècie del gat salvatge (Felis silvestris). Sembla que divergiren d'altres subespècies fa uns 131.000 anys.[1] Alguns exemplars de F. s. lybica foren domesticats per primer cop fa uns 10.000 anys al Pròxim Orient i són els avantpassats del gat domèstic. S'han descobert restes de gats domèstics en tombes humanes de fa 9.500 anys a Xipre.[2][3]
Felis silvestris lybica  | |
|---|---|
 | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Carnivora |
| Família | Felidae |
| Gènere | Felis |
| Espècie | Felis silvestris |
| Subespècie | Felis silvestris lybica (Forster, 1780) |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Felis lybica |
| Distribució | |
 | |
Descripció física modifica
_(1980)_Fig._135.png)
El gat salvatge africà té un pelatge que va del marró sorra al gris groguenc, amb ratlles negres a la cua. El seu pèl és més curt que el del gat salvatge europeu. També és considerablement més petit: la longitud del seu cap i el seu cos varia entre 45 i 75 centímetres, té una cua que fa entre 20 i 38 centímetres, i el seu pes oscil·la entre 3 i 6,5 quilograms.
Hàbitat i distribució geogràfica modifica
Es troba a l'Àfrica i a l'Orient Mitjà,[4] en una àmplia varietat d'hàbitats: estepes, sabanes, boscos i matollars.
Comportament modifica
Es tracta d'una animal principalment nocturn i crepuscular. Quan s'enfronta, el gat salvatge africà aixeca el seu pèl per semblar més gran i intimidar al seu oponent. Durant el dia, en general s'amaga en arbustos, encara que de vegades està actiu quan els dies són foscos i ennuvolats. El territori d'un mascle coincideix amb el d'algunes femelles, el qual defensa contra els intrusos. Són territorials i solen presentar grups d'un mascle amb poques femelles.
Alimentació modifica
Per caçar, s'apropa a la seva presa lentament, i l'ataca saltant-hi a sobre quan es troba suficientment a prop (aproximadament un metre). El gat salvatge africà s'alimenta principalment de ratolins, rates i altres petits mamífers, encara que quan es presenta l'oportunitat, també s'alimenta d'ocells, rèptils, amfibis i insectes.
Reproducció modifica
Les femelles donen a llum entre 2 i 6 gatets (3 de mitjana), sovint en caus o forats a terra. El període de gestació té una durada d'entre 56 i 69 dies. Els gatets neixen cecs i necessiten la completa atenció de la mare. La majoria dels gatets neixen a l'estació humida, quan hi ha suficient aliment, es queden amb la seva mare durant 5 o 6 mesos, i són fèrtils després del primer any.
Origen de les subespècies modifica
Segons l'estudi de l'ADN mitocondrial de 979 gats domèstics i gats salvatges europeus, asiàtics i africans, se sap que el gat salvatge africà es va separar del gat salvatge europeu fa uns 173.000 anys, i del gat salvatge asiàtic (Felis silvestris ornata) i del gat salvatge de l'Àfrica austral (Felis silvestris cafra) fa uns 131.000 anys. Fa uns 10.000 anys, es van domesticar alguns individus de gat salvatge africà a l'Orient Mitjà. Els gats domèstics moderns deriven com a mínim de 5 «Eves mitocondrials». Cap de les altres subespècies de Felis silvestris han contribuït a la raça domèstica, mentre que moltes d'elles han estat inundades pel mestissatge amb gats salvatges.[5]
Actualment, l'única organització que se sap que té un programa destinat específicament a la conservació de gats salvatges africans i a la reducció de la contaminació genètica de gats domèstics és Alley Cat Rescue.
Referències modifica
- ↑ «The Near Eastern Origin of Cat Domestication». [Consulta: June 30]. (anglès)
- ↑ Kingdon, Jonathan. East African Mammals: Carnivores. University of Chicago Press, 1988. ISBN 0-226-43721-3. (anglès)
- ↑ Study Traces Cat's Ancestry to Middle East (anglès)
- ↑ www.nic.funet.fi (anglès)
- ↑ Driscoll, Carlos A.; Menotti-Raymond, Marilyn; Roca, Alfred L.; Hupe, Karsten «The near eastern origin of cat domestication». Science, 317, 1997, p. 519-523. DOI: 10.1126/science.1139518.. (anglès)
Bibliografia modifica
- Wilson, D. E.; Reeder, D. M. (editors). Mammal Species of the World. A Taxonomic and Geographic Reference (en anglès). 2 volums. 3a edició. Baltimore: Johns Hopkins University Press, 2005. ISBN 978-0-8018-8221-0. (anglès)
