Un fenedor en arqueologia, és una eina de pedra bifacial del Paleolític tardà.

Tres vistes de fenedors de sílex de Griquatown, Sud-àfrica
Diagrama

Els fenedors són com petites destrals de mà. La seva forma es caracteritza pel fet de ser un instrument allargat, de mida mitjana a gran amb una vora terminal tallant transversal a l'eix morfològic de la peça.

Cronologia i geografia del fenedorModifica

 
Distribució geogràfica del fenedor, els punts indiquen les zones de més concentració, la zona vermella assenyala allà on és conegut

El fenedor apareix durant molt de temps: ja apreix en una forma poc elaborada al final de l'olduvaienc com a Garba IV (Melka Kunturé, Etiòpia) amb dues peces[1] i en la Gola d'Olduvai (Tanzània), en els nivells MNK i EF-HR, que Mary Leakey situà a un «Olduvaienc evolucionat»,[2] recentment datats d'1,6 milions d'anys.

El moment de més gran desenvolupament del fenedor és l'Acheulià, sobretot a Àfrica, on en alguns jaciments representen la tercera part de les eines convencionals.[3]

Notes i referènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fenedor
  1. Chavaillon J., Piperno, M. «Garba IV, site paléolithique ancien de Melka-Konturé». Bulletin de la Société Préhistorique Française, Volume 72, páginas 134-138, 1975. ISSN 0249-7638.
  2. Bordes, François «Leçons sur le Paléolitique». Cahiers du Quaternaire, Tome III: Le Paléolitihique hors d'Europe., Número 7, 1984. CNRS, París.
  3. Roche, Hélène; Brugal, Jean-Philippe; Lefevre Aylvie Ploux et Texier, Jean Pierre «Isenya: état des recherchers sur un nouveau site acheudléen d'Afrique orientale». The african archaeologycal Review, Volume 6, páginas 27-55, 1988.

BibliografiaModifica