Fermoy (en irlandès Mainistir Fhear Maí, "monestir dels homes de la planura") és una ciutat d'Irlanda, al comtat de Cork, a la província de Munster. El seu lema és Seasaigí Go Buan (Dempeus sempre).

Plantilla:Infotaula geografia políticaFermoy
Mainistir Fhear Maí (ga) Modifica el valor a Wikidata
Imatge

Localització
Map
 52° 08′ 31″ N, 8° 16′ 34″ O / 52.142022°N,8.276138°O / 52.142022; -8.276138
EstatIrlanda
ProvínciaMunster
Comtatcomtat de Cork Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície7,83 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud50 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Glanworth (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
Altres
Agermanament amb

Història

modifica

El nom prové d'una abadia cistercenca fundada en el segle xiii i que fou dissolta durant la dinastia Tudor. Les terres al voltant de Fermoy foren adquirides en 1791 per l'empresari escocès John Anderson, qui va iniciar el sistema de posta a Irlanda i va dissenyar els carrers de la ciutat tal com es mantenen actualment. Els seus descendents actualment viuen a Austràlia i li han posat un nom a un vi en honor de la ciutat. Des del 2001 té un bust i una placa a la ciutat.

Des del 1797 s'hi establí una caserna de l'Exèrcit Britànic, que des del 1830 fou l'establiment militar britànic més gran d'Irlanda fins a l'establiment de l'Estat Lliure d'Irlanda el 1922. Durant la guerra guerra angloirlandesa fou escenari del primer enfrontament armat de l'Exèrcit Republicà Irlandès amb l'exèrcit britànic que acabà amb la mort d'un soldat i la crema de part de la ciutat per part dels soldats. Michael Fitzgerald, comandant de l'IRA que dirigí l'atac, fou capturat posteriorment i fou un dels primers dirigents de l'IRA mort en vaga de fam.

Agermanaments

modifica