Gonzalo Fernández de Oviedo y Valdés
Gonzalo Fernández de Oviedo y Valdés (Madrid, 1478 - Valladolid, 1557) fou un escriptor, cronista i colonitzador espanyol.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | agost 1478  Madrid |
| Mort | 6 juliol 1557 (78 anys) Valladolid |
| Governador | |
| 1520 – | |
| Activitat | |
| Ocupació | historiador, traductor, cronista oficial, funcionari, naturalista, escriptor, conquistador |
| Professors | Diego de Deza |
 | |
.jpg)
Biografia modifica
D'ascendència noble d'Astúries, va entrar de molt jove a servir a un fill d'un germà bastard de Ferran el Catòlic anomenat don Alfons d'Aragó, segon Duc de Villahermosa, i més tard va ser nomenat mosso de cambra del príncep Joan.
Gonzalo va presenciar la rendició de Granada en 1492 i el retorn de Cristòfol Colom després del seu primer viatge, també va conèixer els fills del descobridor, que eren patges del príncep Joan. Després de la mort de l'infant en 1497 va abandonar la Cort per marxar a Itàlia. En 1498 va viatjar a Milà per entrar al servei de Ludovico Sforza "el Moro", aquí coneixeria a Leonardo da Vinci. Posteriorment a la ciutat de Màntua va servir a Juan de Borja, a qui va acompanyar per diverses ciutats d'Itàlia.
L'any 1500 es va desplaçar a Roma i d'allà a Nàpols, on va passar a servir a la cort del seu rei Fadrique. Va creuar després l'estret de Messina cap a Sicília, on va entaular amistat amb Gonzalo Fernández de Còrdova, més conegut com "el Gran Capità", que acabava de conquerir Tàrent i havia fet presoner al Duc de Calàbria, a qui més tard serviria a Madrid. En 1502, de tornada a Espanya, va residir a Madrid, la seva ciutat natal, i quan Isabel la Catòlica va morir, en 1504, va entrar de nou a la cort de Ferran el Catòlic. Va servir en aquells dies al Duc de Calàbria. En 1506 va haver de casar-se amb Margarida de Vergara, que va morir aviat, i a l'any següent va ser nomenat notari públic i secretari del Consell de la Santa Inquisició; l'any següent es va casar novament, en aquesta ocasió amb Catalina Rivafecha, i va treballar fins a l'any 1511 com a notari públic de Madrid. En 1512 va exercir de secretari del Gran Capità per poc temps.
El 1513 va viatjar a les Índies en l'expedició de Pedrarias Dávila a Panamà, qui havia estat nomenat governador de Castella d'Or, Gonzalo va ostentar els càrrecs de tinent del governador Pedrarias, governador de Cartagena d'Índies i alcaid de la fortalesa de Santo Domingo entre altres càrrecs.
Obra modifica
- Claribalte (València, 1519)
- La Historia de las cosas sucedidas en mi tiempo en America (Toledo, 1526)
- Historia general y natural de las Indias Occidentales, islas y tierra firme del Mar Oceano (Sevilla, 1535)
- Tratado del palo Guayacan y del palo Santo como antidoto contra la sifilis
- Navegacion del Rio Marañón.[3]
- Las Quinquagenas de la nobleza de España.[4]
Referències modifica
- ↑ Gonzalo Fernández de Oviedo y Valdés; Amador de los Ríos Historia general y natural de las Indias: Islas y tierrafirme del mar oceano. Real Academia de la Historia, 1853, p. 146–.
- ↑ Gonzalo Fernández de Oviedo; Real Academia de la Historia (España) Historia general y natural de las Indias, Islas y Tierra-Firme del Mar Oceano: Tomo primero de la segunda parte. Imprenta de la Real Academia de la Historia, 1852, p. 480–.
- ↑ Mariano Felipe Paz Soldán. Diccionario geográfico estadíco del Perú: contiene ademas la etimologia aymara y quechua de las principales poblaciones, lagos, rios, cerros, etc., etc. Imprenta del Estado, 1877, p. 1062–.
- ↑ Las quinquagenas de la nobleza de España. Gonzalo Fernández de Oviedo y Valdés.1880. Real Academia de la Historia de Madrid .
Vegeu també modifica
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gonzalo Fernández de Oviedo y Valdés |