Obre el menú principal

Ferònia (llatí Feronia) (grec Φερωνία, Estrabó; Λοῦκος Φηρωνίας, Ptolemeu) fou una ciutat del sud d'Etrúria al peu del mont Soracte, al territori de Capena, amb un cèlebre temple o santuari de la deessa de Ferònia, i una cova sagrada annexa. Estrabó és l'únic que esmenta la ciutat del mateix nom, però altres autors només esmenten la Lucus Feroniae o la Feroniae fanum, però probablement la ciutat va sorgir al llarg dels anys entorn de la fira que es feia a les reunions anyals. Ferònia fou una deessa dels sabins i foren aquest poble els que assitien a les reunions del santuari, tot i que el santuari era a Etrúria i dependent de la ciutat de Capena. La primera menció dels festivals anyals és del temps del rei Tul·li Hostili. El temple va acumular riqueses en el curs dels anys i Anníbal fou temptat d'acostar-se al santuari durant la seva retirada de Roma el 211 aC amb el propòsit de saquejar-lo, cosa que va fer i es va emportar tot l'or i plata.[1] La història esmenta alguns prodigis que van passar alí i molta gent acudien pels miracles; alguns devots creuaven descalços per les brases roents (algunes fonts diuen que això correspon a un temple d'Apol·lo al cim del Soracte, però probablement es va traslladar des allí al més cèlebre santuari al seu peu).[2]

El santuari sempre és fixat al Ager Capenate. Avui hi ha una font a San Oreste, al sud-est de la muntanya que es diu Felonica, i se suposa que fou el lloc on era antigament. San Oreste ocuparia el lloc de l'antiga ciutat.[3]

Plini el Vell esmenta Lucus Feroniae entre les colònies d'Etrúria; Ptolemeu, que també l'esmenta com a colònia, la situa al nord-oest d'Etrúria entre l'Arnus i el Macra,[4]que pot ser un error o estar parlant d'una colònia que va portar aquest nom però no era a la rodalia del santuari. El Liber Coloniarum no l'esmenta pas. Hi ha una inscripció que esmenta la Colonia Julia Felix Lucoferonensis però estaria referida a la colònia a la rodalia del santuari, per la qual cosa Ptolemeu estaria en un error.[5]

ReferènciesModifica

  1. Livy xxvi. 11; Silius Italicus xiii. 83-90.)
  2. Plini el Vell vii. 2; Virgili Eneida xi. 785-790).
  3. Antonio Nibby, Dintorni, vol. iii. p. 108; Dennis, Etruria, vol. i. p. 180.
  4. Ptol. iii. 1. § 47; Plin. iii. 5. s. 8.
  5. August Wilhelm Zumpt, De Coloniis p. 347.

BibliografiaModifica