Ferran de Mèdici, Gran Príncep de Toscana

(S'ha redirigit des de: Ferran de Mèdici)
Per a altres significats, vegeu «Ferran de Mèdici (desambiguació)».

Ferran de Mèdici, Gran Príncep de Toscana, també conegut amb el nom de Ferran III de Mèdici o el Gran Príncep, (Florència, Gran Ducat de Toscana 1663 - íd. 1713) fou un príncep de Toscana i hereu de la dinastia familiar dels Mèdici.

Infotaula de personaFerran de Mèdici, Gran Príncep de Toscana

Retrat de Ferran de Mèdici realitzat per Niccolò Cassani Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 agost 1663 Modifica el valor a Wikidata
Florència (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort31 octubre 1713 Modifica el valor a Wikidata (50 anys)
Florència (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Sífilis Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaBasílica de San Lorenzo Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Florència Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócompositor Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Altres
TítolPríncep Modifica el valor a Wikidata
FamíliaMèdici Modifica el valor a Wikidata
CònjugeViolant Beatriu de Baviera Modifica el valor a Wikidata
ParesCosme III de Mèdici Modifica el valor a Wikidata  i Margarida Lluïsa d'Orleans Modifica el valor a Wikidata
GermansJoan Gastó I de Mèdici i Anna Maria Lluïsa de Mèdici Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 9fdef56e-c296-4757-97e4-b3835964afb1 Discogs: 5928975 Modifica el valor a Wikidata

Orígens familiars modifica

Va néixer el 9 d'agost de 1663 a la ciutat de Florència sent el fill primogènit del Gran Duc Cosme III de Mèdici i Margarida Lluïsa d'Orleans. Fou net per línia paterna de Ferran II de Mèdici i Victòria della Rovere, i per línia materna de Gastó d'Orleans i Margarida de Lorena.

Fou germà d'Anna Maria Lluïsa de Mèdici, casada amb Johann Wilhelm von der Pfalz; i Joan Gastó I de Mèdici.

Mecenatge modifica

Els forts contrastos existents entre els seus progenitors, que van provocar la ruptura del matrimoni, el van dur a acostar-se més a la seva mare: com ella, Ferran estimava els plaers mundans, l'art i la música (ell mateix era músic), mentre que amb el seu pare Cosme, home profundament religiós, les relacions van ser sempre tibants.

 
Escut

A la seva residència de Pratolino va fer construir un teatre, projectat per Antonio Maria Ferri. A Villa di Poggio a Caiano reunió en una sola sala anomenada "Gabinetto delle operi in piccolo di tutti i più celebri pittori", una extraordinària col·lecció de 174 pintures de petites dimensions d'artistes com Albrecht Dürer, Leonardo da Vinci, Raffaello Sanzio o Rubens. Entre els compositors que va introduir a la cort destaquen Alessandro Scarlatti i Georg Friedrich Händel. A més en va protegir d'altres encarregant-los obres, com els músics; el sicilià Francesco Antonio Mamiliano Pistocchi,[1] o el llombard Giovanni Alberto Lorandi al qual encarregà un oratori (1701 i un Te Deum (1709).[2]

El 1688, en una visita a Pàdua, va contractar, en qualitat de custodi dels seus instruments musicals, a Bartolomeo Cristofori, inventor del fortepiano, precursor del piano.

Núpcies i descendents modifica

El 21 de novembre de 1689 es casà a la ciutat de Múnic amb Violant Beatriu de Baviera, filla de l'elector Ferran I Maria de Baviera i Enriqueta Adelaida de Savoia. El matrimoni, que fou del tot infeliç, no tingué fills.

Mort modifica

Conegut llibertí, durant una visita al carnaval de Venècia l'any 1696 Ferran va contreure la sífilis, malaltia que el va dur a la bogeria i finalment a la mort el 31 d'octubre de 1713, abans d'haver pogut pujar al tron.

A la mort de Cosme III va pujar al tron el germà petit de Ferran, Joan Gastó I de Mèdici, l'últim Mèdici que va ocupar el tron de Toscana. A la seva mort sense descendència el Gran Ducat de Toscana va passar a Francesc de Lorena.

Bibliografia modifica

  1. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. III, pàg. 1097. (ISBN 84-7291-226-4)
  2. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 31, pàg. 191 (ISBN 84-239-4531-6)

Enllaços externs modifica