Ferruccio Vignanelli
Ferruccio Vignanelli (Civitavecchia, 4 d'octubre de 1903 - Roma, 5 de maig de 1988), va ser un organista, clavicembalista i pedagog musical italià.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 4 octubre 1903  Civitavecchia (Itàlia) |
| Mort | 5 maig 1988 (84 anys) Roma |
| Activitat | |
| Ocupació | organista, clavicembalista, pedagog musical |
| Activitat | 1933 - 1983 |
| Gènere | Música clàssica |
| Instrument | Orgue i clavicèmbal |
| Família | |
| Cònjuge | Hedda Illy |
  
| |
Biografia
modificaFerruccio Vignanelli va estudiar inicialment amb el pianista Pietro Boccaccini.[2] Va estudiar al Pontifici Institut de Música Sacra de Roma des de 1918. Entre els seus professors hi havia Cesare Dobici, Licinio Refice i Raffaele Manari.[2] Allà es va graduar amb un diploma en cant gregorià, composició i orgue.[2]
Ferruccio Vignanelli va ser professor d'orgue al Pontifici Institut de Música Sacra de Roma des de 1933 i de clavicèmbal al Conservatori Romà "Santa Cecilia" de 1952 a 1973. Paral·lelament va actuar en concerts amb els dos instruments esmentats. Va treballar com a organista a les esglésies romanes de San Luigi dei Francesi de 1923 a 1947 i de San Carlo ai Catinari de 1928 a 1958.[1]
Ferruccio Vignanelli es va casar amb la clavecinista i organista Hedda Illy el 1955. Va ser el pare del violoncel·lista Francesco Vignanelli i de la clavecinista Barbara Vignanelli.[2] Es considera notable la contribució de Vignanelli a l'estudi de la pràctica històrica de la interpretació i a la difusió de la música per clavicèmbal en l'escena concertística italiana del segle XX.
Referències
modificaBibliografia
modifica- Vignanelli, Ferruccio. En: Treccani. Recuperat el 13 de maig de 2023 (italià).