Moros i Cristians de Cocentaina

festa de Cocentaina

Les festes de Moros i Cristians de Cocentaina (El Comtat) tenen el seu origen en la Conquesta de Cocentaina produïda en 1245 que va durar 12 anys i que va enfrontar als habitants musulmans de Cocentaina, ajudats per 500 cavallers de l'Emirat de Gharnata amb les tropes de Jaume el Conqueridor.

Plantilla:Infotaula esdevenimentMoros i Cristians de Cocentaina
Imatge
TipusMoros i Cristians Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCocentaina (el Comtat) Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata

Les festivitats són organitzades per la Junta de Festes de Moros i Cristians de Cocentaina, i se celebren per la festivitat de Sant Hipòlit.

Història modifica

Nombrosos pobles celebren festes de Moros i Cristians però les de Cocentaina poden presumir d'una gran riquesa, espectacularitat i antigor (són comparades amb les d'Alcoi). Tenen el títol d'Interés Turístic Nacional.[1]

Se sap que la Festa se celebra amb regularitat des del segle xviii, fins i tot hi ha un document que assenyala que el 1695 hi va tindre lloc un aladro en honor de la Mare de Déu.[2]

Desenvolupament de la festa[1] modifica

  • Divendres: Dia de l'Olla
  • Dissabte: Dia de "L'Entrà"
  • Diumenge: Dia de Sant Hipòlit
  • Dilluns. Dia dels Trons o de l'Alardo

Filaes modifica

Cocentaina compta actualment amb un total de 16 filaes (8 cristianes i 8 mores).

  • Contrabandistes (Ja existeix a 1853)
  • Maseros (Ja existeix a 1853, es calcula la fundació a finals del s.XVIII)
  • Cavalleria Ministerial (Fundada segurament a la dècada de 1860. Ja existeix a 1897)
  • Creuats (Fundada a 1952)
  • Almogàvers (Fundada a 1953)
  • Gentils (Fundada a 1963, amb antecedents a la Filà de Sant Hipòlit)
  • Cavallers de Llúria (Fundada a 2012)
  • Contestanos (Fundada a 1969. Va desaparéixer a 2002 i va ser refundada el 2016)
  • Manta Roja (Fundada abans de 1808)
  • Llana (Ja existeix a la dècada de 1860)
  • Kabilenys (Fundada el 1916)
  • Berebers "Borts" (Fundada el 1939)
  • Bequeteros (Ja existeix una cavalleria mora a 1897, segurament fundada a la dècada de 1860. Desapareix al 1930 i es refunda amb el nom actual el 1941)
  • Guàrdia Jalifiana (Fundada a 1941)
  • Mudèjars (Fundada a 1942)
  • Muladís (Fundada a 2008, amb antecedents a finals de la dècada de 1980)

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 «Moros i Cristians a Cocentaina». Comunitat Valenciana. Arxivat de l'original el 2013-10-16. [Consulta: 14 octubre 2013].
  2. Homenaje a Antonio de Béthencourt Massieu, (en castellà). Ediciones del Cabildo Insular de Gran Canaria, 1995, p. 102. 

Enllaços externs modifica