Festival de la Cançó d'Eurovisió 1974

El XIX Festival de la Cançó d'Eurovisió va ser celebrat el 6 d'abril de 1974 a Brighton, Regne Unit, amb Katie Boyle com a presentadora. La cançó guanyadora va ser «Waterloo» del reeixit grup suec ABBA.

Plantilla:Infotaula esdevenimentFestival de la Cançó d'Eurovisió 1974
Map
 50° 49′ N, 0° 08′ O / 50.82°N,0.14°O / 50.82; -0.14
TipusFestival d'Eurovisió Modifica el valor a Wikidata
Data1974 Modifica el valor a Wikidata
Número d'edició19 Modifica el valor a Wikidata
1973 Modifica el valor a Wikidata
1975 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióBrighton Dome (Anglaterra) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
PresentadorKatie Boyle Modifica el valor a Wikidata
Nombre de participants17 Modifica el valor a Wikidata
Participant
Gèneretelevisió musical Modifica el valor a Wikidata
Guanyador

Lloc webeurovision.tv… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0313361 Modifica els identificadors a Wikidata

Luxemburg, guanyador de les edicions de 1972 i 1973, no podia fer front als costos d'una nova organització. Així, el Regne Unit, que havia quedat en tercer lloc, es va oferir a organitzar el festival d'aquell any, sense que la resta de països, inclòs Espanya que havia quedat segona classificada, s'oposessin.

Com a representant del Regne Unit es va presentar Olivia Newton-John, qui va aconseguir la quarta posició amb «Long Live Love». A pesar que ella desitjava interpretar una altra cançó al festival, aquest tema va ser triat pel vot postal de la població del país. Una altra de les cantants més populars de l'edició va ser Gigliola Cinquetti, qui va quedar segona amb «Sì» deu anys després de la seva victòria al festival.

França estava disposada a participar en el festival amb la cançó «La vie à vingt-cinq ans» de Dani, però va acabar per no presentar-se després de la defunció de Georges Pompidou, el president francès, durant la setmana dels assajos. Aquesta cançó era considerada una de les favorites per al triomf, fins i tot per sobre de la cançó d'ABBA. Li hagués correspost actuar en 14è lloc, entre Irlanda i Alemanya Occidental.

El 25 d'abril de 1974, la cançó «E Depois do Adeus» seria utilitzada com a himne pel cop d'estat pacífic dut a terme a Portugal contra el govern feixista.

Resultats

modifica
 
  Països participants.
  Països que hi van participar al passat però no el 1974.

Suècia va començar primera i d'aquest lloc no es va moure. Va ser un festival bastant clar: ABBA era la gran favorita i, amb la retirada de França, l'altre candidat a la victòria, es va facilitar el camí a la victòria de Suècia.[1]

# País i TV Intèrpret(s) Cançó Traducció Idioma Posició Punts
1   Finlàndia

YLE

Carita Holmström Keep me warm Mantingues-me calent Anglès 13 4
2   Regne Unit

BBC

Olivia Newton-John Long live love Llarga vida a l'amor Anglès 4 14
3   Espanya

TVE

Peret Canta y sé feliz Canta i sigues feliç Castellà 9 10
4   Noruega

NRK

Anne-Karine Strøm The first day of love El primer dia d'amor Anglès 15 3
5   Grècia

ERT

Marinella Krasi, thalassa ke t'agori mu Vi, el mar i el meu nuvi Grec 11 7
6   Israel

IBA

Kaveret Natati la chaiai Li vaig donar la meva vida Hebreu 7 11
7   Iugoslàvia

JRT

Korni Moja generacija La meva generació Serbi 12 6
8   Suècia

SR

ABBA Waterloo - Anglès 1 24
9   Luxemburg

CLT

Ireen Sheer Bye bye, I love you Adéu, t'estimo Francès 5 14
10   Mònaco

TMC

Romuald Celui qui reste et celui qui s'en va Qui es queda i qui es va Francès 6 14
11   Bèlgica

RTB

Jacques Hustin Fleur de liberté Flor de llibertat Francès 9 10
12   Països Baixos

NOS

Mouth & MacNeal I see a star Veig una estrella Anglès 3 15
13   Irlanda

RTÉ

Tina Reynolds Cross your heart Promet Anglès 8 11
14   Alemanya Occidental

ARD

Cindy & Bert Die Sommermelodie La cançó de l'estiu Alemany 16 3
15   Suïssa

SSR SRG

Piera Martell Mein Ruf nach dir La meva trucada per a tu Alemany 17 3
16   Portugal

RTP

Paulo de Carvalho E Depois do Adeus I després de l'adéu Portuguès 14 3
17   Itàlia

RAI

Gigliola Cinquetti Italià 2 18

Votació

modifica

Sistema de votació

modifica

Al principi es va pensar fer una extensió del sistema d'anys anteriors, fent que cada jurat tingués deu membres en lloc de dos i cadascun donés d'1 a 5 punts a totes les cançons excepte a la del seu propi país. L'anunci dels resultats es farien posteriorment per telèfon. Als assajos es va veure que l'excessiu temps consumit en les votacions feia el sistema inviable, per la qual cosa, a última hora, es va decidir recuperar el sistema de 1970, pel qual cada país tenia un jurat compost de deu membres, cadascun dels quals atorgava 1 punt a la seva cançó favorita. Això va motivar la protesta de diverses delegacions, entre elles la d'Espanya.

Taula de vots

modifica
                                 Total
Participants Finlàndia   1 0 0 0 2 0 0 0 0 0 0 1 0 0 0 04
Regne Unit 1   0 0 1 0 4 0 0 0 1 0 1 2 1 0 314
Espanya 0 0   2 0 0 0 0 1 3 0 1 0 1 0 2 010
Noruega 0 0 0   0 0 0 1 0 1 1 0 0 0 0 0 03
Grècia 0 0 0 0   0 0 2 0 0 0 4 0 0 0 1 07
Israel 0 2 0 0 0   0 1 0 0 0 2 1 0 0 2 311
Iugoslàvia 1 0 1 0 0 0   0 0 0 1 0 0 0 0 1 26
Suècia 5 0 1 2 0 2 1   1 0 0 3 1 2 5 1 024
Luxemburg 0 0 1 0 1 2 2 0   1 1 0 3 1 0 0 214
Mònaco 0 0 2 1 0 1 0 1 2   2 0 1 2 1 1 014
Bèlgica 0 0 0 2 5 0 0 0 3 0   0 0 0 0 0 010
Països Baixos 1 0 0 1 2 1 3 3 0 0 1   1 1 0 1 015
Irlanda 0 1 2 2 0 1 0 2 2 1 0 0   0 0 0 011
Alemanya 0 0 0 0 1 0 0 0 0 0 1 0 0   1 0 03
Suïssa 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0 0 1   0 03
Portugal 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 2   03
Itàlia 2 5 2 0 0 1 0 0 1 4 1 0 1 0 0 1  18
LA TAULA ESTÀ ORDENADA PER APARICIÓ

Polèmiques

modifica

Autocensura italiana

modifica

Itàlia va refusar retransmetre el Festival de la Cançó d'Eurovisió 1974 a través de la RAI a causa d'una cançó interpretada per Gigliola Cinquetti que va coincidir amb la campanya política per al referèndum italià de 1974 sobre la derogació de la llei del divorci, que tindria lloc un mes més tard, el 12 i 13 de maig. A pesar que Eurovisió ocorreria més d'un mes abans del dia de la votació que Cinquetti va aconseguir el segon lloc, els censors italians es van negar a permetre que el festival i la cançó fossin vistes o escoltades. Els censors de la RAI sentien que la cançó titulada "", que contenia la repetició constant de la paraula, podria ser acusada de ser un missatge subliminal i una forma de propaganda per influenciar el vot del públic italià cap al «sí» en el referèndum. La cançó va romandre censurada en la major part de la televisió i la ràdio italiana per més d'un mes. Finalment, els partidaris del «no» es van alçar amb la victòria amb el 59,30% dels vots, de manera que el divorci va seguir sent legal a Itàlia.

Referències

modifica

Enllaços externs

modifica