Fiança
Una fiança és un terme jurídic relatiu a les garanties d'obligacions, que pot tenir diferents significats, que s'indiquen a continuació.
Fiança com a garantia o penyora que presta el propi deutor o obligat modifica
En aquest sentit, la fiança, o també ferma o fermança, consisteix en la garantia o penyora que hom dona en seguretat que complirà una obligació.[1]
Regulació legal a Espanya modifica
Un supòsit de fiança en aquest sentit és la que preveu l'article 36.1 de la Llei espanyola 29/1994 d'arrendaments urbans quan estableix que a la subscripció del contracte d'arrendament serà obligatòria l'exigència i prestació de fiança en metàl·lic per quantitat equivalent a una mensualitat de renda, quan es tracti del lloguer d'un habitatge, i de dues mensualitats, quan es tracti d'arrendament per a ús diferent del d'habitatge.[2] Aquesta fiança la presta l'arrendatari per a respondre del compliment per part seva de les obligacions derivades de la llei i del contracte d'arrendament i cal dipositar-la en l'òrgan que tingui designat a tal fi la corresponent Comunitat autònoma; en el cas de Catalunya l'Institut Català del Sòl.[3]
Fiança com a assegurament per un tercer del compliment de l'obligació modifica
En aquest sentit, fiança, fiançament o contracte de fiança fa referència a l'obligació subsidiària contreta per assegurar el compliment d'una obligació principal, per la qual un tercer, diferent del deutor, es compromet a complir-la, en el cas que aquest no ho faci.[4]
Regulació legal a Espanya modifica
La fiança està regulada al Codi civil espanyol. Segons el seu article 1822, pel contracte de fiança hom (el fiador) s'obliga a pagar o complir per un tercer (el deutor principal) en el cas de no fer-ho aquest.[5] L'obligació del fiador pot ésser subsidiària, en quin cas aquest només estarà obligat a complir pel tercer (pel deutor principal) quan aquest no hagi complert, és a dir, quan estigui en situació de mora; o bé pot constituir-se la fiança com a solidària, en quin cas el fiador pot ésser instat a complir tan bon punt l'obligació principal garantida estigui vençuda i sigui exigible, sense necessitat que el deutor principal hagi encara incomplert en sentit propi.[6]
Referències modifica
- ↑ «24/10/2017». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Art. 36 de la Ley 29/1994, de arrendamientos urbanos
- ↑ «Fiances de Lloguers - Institut Català del Sòl». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 24 octubre 2017].
- ↑ «24/10/2017». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Carrasco et al. - 2002, pàg. 67-68
- ↑ Carrasco et al. - 2002, pàg. 68
Bibliografia modifica
- Carrasco Perera, Ángel; Cordero Lobato, Encarna; Marín López, Manuel Jesús. «Parte Primera - Garantías personales». A: Tratado de los Derechos de Garantía. Cizur Menor (Navarra): Aranzadi Editorial, 2002, p. 67-306.
- Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG «Art. 36 - Fianza» (html) (en castellà). Ley 29/1994, de arrendamientos urbanos; a: Norm@Civil. Universitat de Girona / Generalitat de Catalunya. Departament de Justícia. Arxivat de l'original el 2018-09-17 [Consulta: 24 octubre 2017]. Arxivat 2018-09-17 a Wayback Machine.