Fibla carpenteri
Fibla carpenteri és una espècie extinta de rafidiòpter del gènere Inocelliidae Fibla.[1] F. carpenteri és nomenat en honor del paleoentomòleg Dr Frank Carpenter, pel seu vast coneixement i interès pels rafidiòpters.[1]
| Taxonomia | |
|---|---|
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Insecta |
| Ordre | Raphidioptera |
| Família | Inocelliidae |
| Gènere | Fibla |
| Espècie | Fibla carpenteri  Engel |
L'espècie es coneix a partir d'un sol exemplar, l'holotip, dipositat a la Universitat Harvard, Museu de Zoologia Comparada com a espècimen #9999. El doctor Michael S. Engel va estudiar i descriure per primer cop l'espècie després de trobar l'espècimen a les col·leccions de Harvard. Va publicar el seu tipus nomenclatural a la revista Psyche volum 102 publicada el 1995.[1] Bastant ben conservada a l'ambre bàltic de l'eocè, l'individu femení té una ala anterior esquinçada que manca la porció distal, les antenes parcials i l'oviscapte tallat i falta la punta. També hi ha una sèrie de petites zones amb "floridures", un tipus de floridura blanca de vegades present en els artròpodes d'ambre.[1] Amb una llargada total, sense incloure l'oviscapte ni les antenes, de poc més de 18 mil·límetres, Fibla carpenteri és l'espècie més gran de rafidiòpter d'ambre i l'espècie més gran del gènere.[1] En conjunt, la femella no mostra cap marcatge de color clar i era de color marró fosc a negre força uniforme. Les ales són hialines amb coloració marró de l'estructura venosa i són lleugerament fuscoses a la base.[1] El Pterostigma també és de color marró.
F. carpenteri és una de les quatre Fibla extingides conegudes pel registre fòssil.[2] Juntament amb F. erigena, F. carpenteri és un dels dos coneguts pels dipòsits d'ambre bàltic, mentre que F. cerdanica és del Miocè d'Espanya i F. exusta és de l'Eocè de la formació Florissant, Colorado.[2]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Engel, M.S. «Còpia arxivada» (en anglès). A new fossil snake-fly species from Baltic amber (Raphidioptera: Inocelliidae). Psyche, 102, núm.3–4, 1995, pàg. 187–193. Arxivat de l'original el 2020-08-31. DOI: 10.1155/1995/23626 [Consulta: 5 gener 2021].
- ↑ 2,0 2,1 Engel, M.S. (en anglès) The Smallest Snakefly(Raphidioptera: Mesoraphidiidae): A New Species in Cretaceous Amber from Myanmar, with a Catalog of Fossil Snakeflies. American Museum Novitates, 3363, 2002, pàg. 1–22. DOI: 10.1206/0003-0082(2002)363<0001:TSSRMA>2.0.CO;2 [Consulta: 5 febrer 2021].