Fibra reticular

Una fibra reticular o reticulina, és un terme que s'utilitza en histologia per descriure un tipus de fibra estructural composta per col·lagen del tipus III. Es tracta de petites fibres primes d'un diàmetre de 30 a 40 nm que s'associen formant xarxes. Aquestes xarxes actuen com a teixit de suport.

Infotaula anatomiaFibra reticular
Terminologia anatòmica
Una biòpsia del fetge tintada mostra una lleugera esteatosi.

És un tipus de fibra en el teixit connectiu[1] Les fibres reticulars s'entrecreuen formant una fina xarxa que és la reticulina. Aquesta xarxa actua com a suport en els teixits tous com el fetge, i altres, i els teixits i òrgans del sistema limfàtic.[2]

Poden apreciar-se negres al microscopi òptic. A l'electrònic s'aprecien unes estriacions transversals, amb bandes clares i fosques de període 67.

HistòriaModifica

El terme reticulina va ser encunyat el 1892 per M. Siegfried.[3]

Actualment, el terme reticulina o fibra reticular es restringeix a les fibres del tipus III del col·lagen. Tanmateix en l'era premolecular hi va haver confusió en l'ús del terme 'reticulina'.[4]

EstructuraModifica

La fibra reticular està composta d'un o més bandes de col·lagen de tipus III. Molts d'aquests tipus de col·lagen es combinen amb carbohidrats. Per la seva afinitat amb les sals de plata, aquestes fibres s'anomenen argirofíliques.

ReferènciesModifica

  1. Strum, Judy M.; Gartner, Leslie P.; Hiatt, James L.. Cell biology and histology. Hagerstwon, MD: Lippincott Williams & Wilkins, 2007, p. 83. ISBN 0-7817-8577-4. 
  2. Burkitt; et al.. Wheater's Functional Histology. 3rd. New York: Churchill Livinstone, 1993, p. 62. ISBN 0-443-04691-3. 
  3. Siegfried, M. Habilitationsschrift. Leipzig: F.A. Brockhaus, 1892.  Cited in Glegg; et al. «Some carbohydrate components of Reticular Fibers». Science, 118, 3073, 1953, pàg. 614–616. DOI: 10.1126/science.118.3073.614.
  4. Jackson, D. S.; Williams, G. «Nature of Reticulin». Nature, 178, 4539, 1956, pàg. 915–916. DOI: 10.1038/178915b0.

Enllaços externsModifica