Filistió (metge)
Filistió (en llatí Philistion, en grec Φιλιστίων) fou un metge grec nadiu o bé en una ciutat de Sicília, segons Diògenes Laerci, o a Locres Epizefiris a la Magna Grècia, com diuen Galè i Plutarc. Va ser el tutor del metge Crisip de Cnidos i de l'astrònom i metge Èudox de Cnidos, i per tant devia viure al segle IV aC. Diògenes Laerci diu que va exercir la medicina a la cort de Dionís el Jove.
![]() ![]() | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | (grc) Φιλιστίων ![]() 400 aC ![]() Locres Epizefiris (Itàlia) ![]() |
Mort | segle IV aC ![]() |
Activitat | |
Ocupació | Metge ![]() |
Període | Antiguitat clàssica ![]() |
Activitat | (Floruit: segle IV aC ![]() |
Alumnes | Eudoxe de Cnidos i Crisilp de Cnidos ![]() |
Se li atribueix el tractat De Salubri Victus Ratione i el tractat De Victus Ratione, que són part del Corpus hipocràtic. Alguns autors el creien un dels fundadors de l'Escola empírica, una de les tres escoles en què es dividia l'antiga medicina. Ateneu de Naucratis diu que era autor d'un manual de cuina.
Va escriure una obra sobre dietètica, i el mencionen entre d'altres Plini el Vell i Galè. Oribasi li atribueix l'invent d'una màquina que reduïa les luxacions de l'húmer. Un germà seu, també metge, del que no se'n coneix el nom, és mencionat per Celi Aurelià.[1]
ReferènciesModifica
- ↑ Philistion a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. III Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 295