Filòstrat d'Atenes

escriptor grec
(S'ha redirigit des de: Filostrat d'Atenes)

Filostrat d'Atenes (en llatí Lucius Flavius Philostratus, en grec Φιλόστρατος (vers 175- vers 250) va ser un escriptor grec, conegut per ser el biògraf d'Apol·loni de Tiana.

Infotaula de personaFilòstrat d'Atenes
Biografia
Naixementc. 170 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Lemnos (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
Mortdècada del 250 Modifica el valor a Wikidata (79/89 anys)
Atenes (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEscriptor, sofista, orador i filòsof Modifica el valor a Wikidata
PeríodeImperi Romà Modifica el valor a Wikidata
GènerePintura mitològica Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
PareFilòstrat Modifica el valor a Wikidata

Entre els seus mestres hi havia Procle de Naucratis i Antípater de Hieràpolis. Va escriure diverses obres que porten el seu nom, però els erudits estan dividits sobre si realment les va escriure totes, ja que la sintaxi del nom no és idèntica i en algun cas es diu que era atenenc quan Eunapi diu que era de Lemnos i Foci diu que era de Tir. Probablement era de Lemnos, que en certa manera era ser atenenc, i va estudiar retòrica amb Procle de Naucratis a l'escola d'Atenes. Amb el mateix nom, Filòstrat, hi ha almenys cinc sofistes o filòsofs que sovint es confonen a les fonts.

Suides diu que va tenir com a rival a Atenes Frontó d'Emisa, i Apsines de Gadara com a amic i col·lega. Suides el situa encara viu en el regnat de Filip l'Àrab (244-249). No se sap ben bé en quin moment Filòstrat es va traslladar d'Atenes a Roma, però era membre del cercle selecte de literats i filòsofs que havia atret l'emperadriu Júlia Domna, esposa de Septimi Sever. Sembla que la vida d'Apol·loni va ser un encàrrec de l'emperadriu, però el fet de què no li va dedicar el llibre significa que Júlia Domna ja havia mort a l'acabar l'obra.

Les seves obres conegudes són:

  • Vida d'Apol·loni de Tiana en vuit llibres (Τὰ ἐς τὸν Τυανέα ̓Απολλώνιον). Escrita abans del 217, probablement a Roma.
  • Vida dels sofistes (Βίοι Σοφιστω̂ν). Va escriure-la probablement abans del 238 i es considera probable la data del 237. Al pròleg de l'obra fa una acurada distinció entre filòsofs i sofistes.
  • Heroïca o Heroïcus (̔Ηρωικὰ o ̔Ηρωικὸς). Un diàleg entre un comerciant i un viticultor sobre els herois de la Guerra de Troia.
  • Imagines (εἰκόνες). L'autor presenta figures de diferents escriptors i filòsofs de l'antiguitat, donant mostra de la seva erudició.
  • Epistolae (ἐπιστολαί). Un recull de setanta-tres cartes, que Suides anomena έρωτικάς, perquè en la seva majoria tracten temes amatoris.[1]

ReferènciesModifica