Un finale és el darrer moviment d'una sonata, simfonia o concert; el final d'una peça instrumental de música clàssica que té diversos moviments; o una prolongada seqüència final al final d'un acte d'una òpera o una obra de teatre musical.[1]

El musicòleg Michael Talbot  referint-se als finales típic en sonates va escriure: "El rondó és la forma per l'excel·lència utilitzada pels moviments finals, i ... el seu caràcter típic i les seves propietats estructurals escauen perfectament amb el que es considera desitjable en un finale de sonata de principis del segle xix."[2] Carl Czerny (1791–1857) remarca que "els primers moviments i els finales haurien de mostrar—i en la pràctica de fet ho fan— el seu caràcter contrastat ja en els seus temes d'obertura."[3]

En la música teatral, Christoph Willibald Gluck fou un pioner en la composició de finales extensos, amb caràcters múltiples, per donar suport a "les històries cada cop més naturals i" realistes" en les seves òperes, "que van millorar en continuïtat i validesa teatral" més enllà de les seves primeres obres.[4]

Referències

modifica
  1. John Alexander Fuller-Maitland, ed. (1890).
  2. Talbot, Michael (2001).
  3. Talbot (2001), p.2&1n1.
  4. Koopman, John.