English: Del caseriu de Can Ràfols dels Caus, només tenim dades històriques segures des del segle XV. Així, de l'any 1478 és noticia que Antoni Ràfols, fill de Francesc i Antònia Viñes, de les Gunyoles, que es casà amb Aldonsa Tintorer, filla de Joan Tintorer y Agnès i néta de Pons de Caus. En aquesta ocasió els hi va donar de dot el mas de Sant Julià (pergamí de Can Suriol d'Olivella, no. 9). Antoni Ràfols figura en el fogatge o cens del 1533 (p. 395). Tot indica que a darreries del segle XV al mas de Sant Julià hi va anar a viure el primer Ràfols dels Caus, documentat amb Cristòfol Ràfols dels Caus a l'any 1751. És a dir, al mas del Sant Julià dels Caus, antiguament hi vivien els Pons dels Caus (segle XV), que casaren la néta Agnès Tintorer Pons amb Antoni Ràfols, presumptament cabaler de les Gunyoles. Les pedres de les arcades de Can Ràfols dels Caus porten la data de 1634, de quan ja hi vivien els Ràfols. La capella té un portal que data de l'any 1788, segurament de la data de construcció. Difícil és saber l'abans dels segle XV. Tenim sospites i les exposarem. Quan en el segle XI foren delimitades per segon cop les fronteres o límits de la parròquia de Sant Miquel d'Olèrdola, aquesta abraçava els territoris a ponent d'una línia que començava a Sitges i pujava fins Can Grau d'Olivella, seguia per Gavarra d'Olesa, i anava fins a Cantallops, passant per Vilaseca (MUNTANER, "El Terme d'Olèrdola en el segle X", 45) (Diplomatari de la Catedral de Barcelona, no. 234). Per altre banda, en la consagració de l'esmentada església de Sant Miquel, a l'any 992, diuen que la ratlla passava per la "spelunca qui vocitatur Derrii", i per la font de Cantallops, a més de citar una església a fora murs a Olèrdola dedicada a Sant Julià (MUNTANER, ídem, 15/56; Dip. Catedral, no. 222). A nosaltres ens sembla que l'espluga eren los Caus, Vilaseca el caseriu de Can Ràfols i Sant Julià l'actual capella de Can Ràfols, que sabem que existia des de l'any 1478 i donava nom al mas de Sant Julià. Ens inclinem per aquesta hipòtesis."