Català: És una tenora obra d’Enric Soldevila Santandreu (1861-1941), conegut amb el sobrenom de “Cartoi”, que va servir de model per a tots els constructors de tenores del segle XX. Està feta de fusta de ginjoler amb la campana i les claus d’alpaca i les anelles metàl·liques, probablement de llautó. És un instrument de buf directe amb un tub, de secció interior cònica, el pavelló de campana i format per tres peces. Consta de cinc forats oberts i tretze claus més una d’afegida, la clau d’octava. L’afinació és de La a 448 Hz i la fonamental relativa és Sib. Fou propietat de diversos músics de Girona i Barcelona fins que el 1947 passà a mans de la família Gomar. Antoni Gomar i Bosch la va cedir el 1960 a Jaume Vilà i Figueras, que la va emprar durant més de cinquanta anys amb grans èxits. Finalment, Gomar va fer-ne la donació al Museu de la Música el novembre de 2015.