Flammen
Flammen (en alemany, flames) és una òpera en dos actes i deu escenes composta per Erwin Schulhoff. El llibret original en txec va ser escrit per Karel Josef Beneš. La versió en alemany va ser traduïda per Max Brod. L'òpera es va estrenar en l'antic Teatre Nacional (Národní Divadlo na Veveří) de Brno el 27 de gener de 1932 representada en txec amb el títol de Plameny. No es va sentir de nou fins a mitjan anys 1990, quan es va estrenar en la seva versió en alemany, Flammen. La seva història és un nou relat, surrealista, de la llegenda de Don Joan amb elements de la llegenda del jueu errant, i intensament influït per a psicologia freudiana.[1] A diferència del rol titular en l'òpera de Mozart Don Giovanni (també basada en la llegenda), aquí Don Joan no és castigat arrossegat a l'Infern, però en canvi es veu condemnat a viure per sempre.[2]
Forma musical | òpera ![]() |
---|---|
Compositor | Erwin Schulhoff ![]() |
Llibretista | Karel Josef Beneš (en) ![]() ![]() |
Llengua del terme, de l'obra o del nom | alemany i txec ![]() |
Estrena | |
Estrena | 27 gener 1932 ![]() |
Escenari | Brno ![]() ![]() |
Personatges Modifica
Encara que els papers de Donna Anna i Monja/Marguerite/Dona van ser cantats per dues sopranos diferents en l'estrena de 1932, una sola soprano va cantar tots aquests papers en l'enregistrament de Decca del 1995 i en la producció representada el 2006 a Viena.[3]
Persona | Tesitura | Repartiment de l'estrena, 27 de gener de 1932 (Director: Zdeněk Chalabala) |
---|---|---|
Don Joan | tenor | Zdeněk Knittl |
Donna Anna | soprano | Marie Zaludová |
Commendatore | baix | Vladimir Jedenáctík |
Monja/Marguerite/Dona | soprano | Bozena Zlábková |
La Morte (Mort) | mezzosoprano | Marie Hloušková |
Arlecchino | baríton | Géza Fischer |
Ombres | 3 sopranos, 3 contraltos | |
Pierrot, Pierrette, Pulcinella, Pantalone, Colombina, i Gigolo (manyagues) |
Referències Modifica
- ↑ Gelli i Poletti ((2007) pp. 496-497; Seckerson i Johnson (1995).
- ↑ Casablancas, Benet. «El sacrificio de una generación» (en castellà). La Vanguardia. [Consulta: 9 desembre 2017].
- ↑ Repartiment de l'estrena basat en Casaglia (2005)