Flammen (en alemany, flames) és una òpera en dos actes i deu escenes composta per Erwin Schulhoff. El llibret original en txec va ser escrit per Karel Josef Beneš. La versió en alemany va ser traduïda per Max Brod. L'òpera es va estrenar en l'antic Teatre Nacional (Národní Divadlo na Veveří) de Brno el 27 de gener de 1932 representada en txec amb el títol de Plameny. No es va sentir de nou fins a mitjan anys 1990, quan es va estrenar en la seva versió en alemany, Flammen. La seva història és un nou relat, surrealista, de la llegenda de Don Joan amb elements de la llegenda del jueu errant, i intensament influït per a psicologia freudiana.[1] A diferència del rol titular en l'òpera de Mozart Don Giovanni (també basada en la llegenda), aquí Don Joan no és castigat arrossegat a l'Infern, però en canvi es veu condemnat a viure per sempre.[2]

Infotaula de composicióFlames
Forma musicalòpera Modifica el valor a Wikidata
CompositorErwin Schulhoff Modifica el valor a Wikidata
LlibretistaKarel Josef Beneš (en) Tradueix i Max Brod Modifica el valor a Wikidata
Llengua del terme, de l'obra o del nomalemany i txec Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena27 gener 1932 Modifica el valor a Wikidata
EscenariBrno Modifica el valor a Wikidata, districte de Brno-město Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: bd73409c-6368-433b-a2ae-0bf8637d62d1 Modifica el valor a Wikidata

Personatges modifica

Encara que els papers de Donna Anna i Monja/Marguerite/Dona van ser cantats per dues sopranos diferents en l'estrena de 1932, una sola soprano va cantar tots aquests papers en l'enregistrament de Decca del 1995 i en la producció representada el 2006 a Viena.[3]

Persona Tesitura Repartiment de l'estrena,
27 de gener de 1932
(Director: Zdeněk Chalabala)
Don Joan tenor Zdeněk Knittl
Donna Anna soprano Marie Zaludová
Commendatore baix Vladimir Jedenáctík
Monja/Marguerite/Dona soprano Bozena Zlábková
La Morte (Mort) mezzosoprano Marie Hloušková
Arlecchino baríton Géza Fischer
Ombres 3 sopranos, 3 contraltos
Pierrot, Pierrette, Pulcinella, Pantalone, Colombina, i Gigolo (manyagues)

Referències modifica

  1. Gelli i Poletti ((2007) pp. 496-497; Seckerson i Johnson (1995).
  2. Casablancas, Benet. «El sacrificio de una generación» (en castellà). La Vanguardia. [Consulta: 9 desembre 2017].
  3. Repartiment de l'estrena basat en Casaglia (2005)