Flautí
El flautí (anomenat també piccolo, de l'italià flauto piccolo o flauta petita)[1][2] és un instrument aeròfon i pertany a la família del vent de fusta. S'utilitza habitualment en bandes de música i és un dels instruments de l'orquestra. L'instrument modern té la majoria de les mateixes digitacions que el seu germà més gran, la flauta transversal estàndard.[3]
 | |
| Tipus | transverse flute (en)   |
|---|---|
| Classificació Hornbostel-Sachs | 421.121.12-71 |
| Tessitura |  |
.jpg)
Físicament, el flautí és com la flauta travessera però de mida més petita. El timbre és semblant, però pot sonar una octava més alta. És un instrument transpositor, és a dir, la nota que sona és diferent de la nota escrita: les notes d'una partitura per a flautí s'escriuen una octava més baixa que el seu so real.
El so del flautí és penetrant i es caracteritza pel seu to agut. De fet, el flautí té el registre més agut de tots els instruments de l'orquestra.
La sonoritat del flautí, especialment en les notes més altes, és molt penetrant, per la qual cosa el podem sentir clarament encara que tots els altres instruments estiguin sonant. Malgrat aquesta presència constant del so del flautí, és un instrument que també pot ser adequat per interpretar peces delicades i tranquil·les.
Referències Modifica
- ↑ «Piccolo». A: .
- ↑ «piccolo - Dictionary Definition».
- ↑ «Transverse flute». The Free Dictionary By Farlex.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Flautí |