Viri Nicòmac Flavià

prefecte d'Itàlia (382-383)
(S'ha redirigit des de: Flavià (prefecte d'Itàlia 382-383))

Viri Nicòmac Flavià (en llatí: Virius Nicomachus Flavianus) va ser un militar romà del segle iv.

Plantilla:Infotaula personaViri Nicòmac Flavià

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(la) Virius Nicomachus Flavianus Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement334 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 setembre 394 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (59/60 anys)
Il·líria (Antiga Roma) Modifica el valor a Wikidata
Prefecte del Pretori Il·líria
382 – 383
Senador romà
Cònsol romà
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióhistoriador, polític, militar Modifica el valor a Wikidata
PeríodeBaix Imperi Romà Modifica el valor a Wikidata
Activitat(Floruit: 382 Modifica el valor a Wikidata)
Obra
Obres destacables
Família
FamíliaNicomachi (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsNicomachus Flavianus Modifica el valor a Wikidata
PareVolusius Venustus Modifica el valor a Wikidata
ParentsAppius Nicomachus Dexter, net Modifica el valor a Wikidata

Va ser prefecte del pretori d'Itàlia i Il·líria entre els anys 382 i 383. Era amic íntim de Quint Aureli Símmac, que li va dirigir diverses cartes. Gotofredus diu que un altre Flavià era prefecte del Pretori el 391-392, però probablement ambdós són la mateixa persona.

Era pagà com Símmac, i va donar suport a l'usurpador Eugeni, de qui va obtenir la restauració de l'altar de la Victòria a Milà. Probablement és la persona que va amenaçar de convertir l'església de Milà en un estable si guanyava la guerra contra Teodosi (paraules que Paulí de Milà atribueix a un desconegut Fabianus, probablement un error per Flavianus).

Va ser eminent per la seva sagacitat política i com a àugur, i va predir la victòria d'Eugeni, però Teodosi va falsificar els seus auguris i va forçar el pas dels Alps. L'any 394 Eugeni el va nomenar cònsol però el seu nom no apareix als Fasti. Probablement dirigia les forces derrotades per Teodosi als Alps i Rufí sembla indicar que va triar morir abans que rendir-se. Però de les cartes a Símmac, i si els diferents Flavià han estat ben identificats, resulta que va sobreviure a la guerra i va ser perdonat tot i que va perdre els seus càrrecs.[1]

Referències

modifica