Obre el menú principal

Flavi Arrià o Arrià de Nicomèdia (en llatí Lucius Flavius Arrianus) (Nicomèdia a Bitínia vers el 95180) va ser un historiador i filòsof grecollatí deixeble d'Epictet d'Hieràpolis que el va introduir en la filosofia estoica.

Infotaula de personaFlavi Arrià
Arrian7.jpg
Biografia
Naixement c. 89 dC
Nicomèdia
Mort c. 175 (Gregorià) (85/86 anys)
Atenes
  Senador romà 


  Cònsol de l'Imperi romà 


  Arcont epònim 

Dades personals
Grup ètnic Grecs
Activitat
Ocupació Historiador, polític, escriptor, filòsof i militar
Període Imperi Romà
Moviment Estoïcisme
Professors Epictet d'Hieràpolis
Obra
Obres destacables
Modifica les dades a Wikidata

Va publicar les conferències filosòfiques del seu mestre (Διατριβαὶ Ἐπικτήτου) en vuit llibres, dels que se'n conserven quatre, i va treballar a Atenes. Els atenencs li deien "el jove Xenofont" perquè el seu estil d'escriure era similar a l'antic escriptor. Entre altres treballs, va escriure l'Anàbasi d'Alexandre el Gran, una notable relació de l'expedició d'Alexandre el Gran.[1] Va escriure també un resum de la filosofia d'Epictet Ἐγχειρίδιον Ἐπικτήτου, que encara existeix. Aquesta obra que ja a l'antiguitat era considerada un manual de filosofia pràctica, va mantenir la seva vigència durant segles, fins i tot en època cristiana. Seguint a Xenofont, també va escriure un llibre sobre caça, Κυνηγητικός, que complementa al seu model amb aportacions noves.

L'any 124 es va fer amic de l'emperador Adrià quan aquest era a Grècia i va rebre la porpra romana i va agafar el prenom Flavi. El 136 va ser nomenat prefecte de Capadòcia que durant el seu govern va patir atacs dels alans o dels masagetes als que va derrotar en una decisiva batalla. Sota Antoní Pius va ser nomenat cònsol el 146, però el 147 es va retirar a la vida privada i el 150 vivia a Nicomèdia com a sacerdot de Demèter i Persèfone. Va morir a avançada edat durant el regnat de Marc Aureli. Se sap que Dió Cassi va escriure una biografia d'Arrià, però no ens ha arribat.[2]

ReferènciesModifica