Flavi Arrià

(S'ha redirigit des de: Flavi Arrìa)

Flavi Arrià o Arrià de Nicomèdia (en llatí Lucius Flavius Arrianus) (Nicomèdia a Bitínia vers el 95180) va ser un historiador i filòsof grecollatí deixeble d'Epictet de Hieràpolis que el va introduir en la filosofia estoica.

Plantilla:Infotaula personaFlavi Arrià

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(la) Lucius Flavius Arrianus Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 89 dC Modifica el valor a Wikidata
Nicomèdia Modifica el valor a Wikidata
Mortc. 175 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (85/86 anys)
Atenes (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
Arcont epònim
Cònsol romà
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióhistoriador, militar, filòsof, polític, escriptor Modifica el valor a Wikidata
PeríodeAlt Imperi Romà Modifica el valor a Wikidata
MovimentEstoïcisme Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsEpictet Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables

Project Gutenberg: 44068

Va publicar les conferències filosòfiques del seu mestre (Διατριβαὶ Ἐπικτήτου) en vuit llibres, dels que se'n conserven quatre, i va treballar a Atenes. Els atenencs li deien "el jove Xenofont" perquè el seu estil d'escriure era similar a l'antic escriptor. Entre altres treballs, va escriure l'Anàbasi d'Alexandre el Gran, una notable relació de l'expedició d'Alexandre el Gran.[1] Va escriure també un resum de la filosofia d'Epictet Ἐγχειρίδιον Ἐπικτήτου, que encara existeix. Aquesta obra que ja a l'antiguitat era considerada un manual de filosofia pràctica, va mantenir la seva vigència durant segles, fins i tot en època cristiana. Seguint a Xenofont, també va escriure un llibre sobre caça, Κυνηγητικός, que complementa al seu model amb aportacions noves.

L'any 124 es va fer amic de l'emperador Hadrià quan aquest era a Grècia i va rebre la porpra romana i va agafar el prenom Flavi. El 136 va ser nomenat prefecte de Capadòcia que durant el seu govern va patir atacs dels alans o dels massàgetes als que va derrotar en una decisiva batalla. Dedicat a aquest emperador, va escriure un periple, titulat Periple del Pont Euxí probablement quan era a Capadòcia. Sota Antoní Pius va ser nomenat cònsol el 146, però el 147 es va retirar a la vida privada i el 150 vivia a Nicomèdia com a sacerdot de Demèter i Persèfone. Va morir a avançada edat durant el regnat de Marc Aureli. Se sap que Dió Cassi va escriure una biografia d'Arrià, però no ens ha arribat.[2]

Referències

modifica