Florià

emperador romà el 276

Marc Anni Florià (en llatí: Marcus Annius Florianus) era el germanastre de l'emperador Tàcit, i a la seva mort es va proclamar successor. Un altre general, Probe, també es va proclamar successor i, després d'un període (no concretat pels historiadors) de preparació per a un enfrontament entre els dos rivals, Probe, que era més experimentat, es va imposar.

Infotaula de personaFlorià

Moneda amb l'efígie de Florià, en el revers Hèrcules posa una corona sobre el cap de Florià. Modifica el valor a Wikidata
Nom original(la) Marcus Annius Florianus Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 agost 232 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Terni (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 setembre 276 Modifica el valor a Wikidata (44 anys)
Tars Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortHomicidi Modifica el valor a Wikidata
Emperador romà
juny 276 – setembre 276
← Marc Claudi TàcitMarc Aureli Probe →
Prefecte del Pretori
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióReligió de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar Modifica el valor a Wikidata
PeríodeBaix Imperi Romà, Egipte grecoromà, Roman Egypt Era (en) Tradueix i Principat Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolEmperador romà Modifica el valor a Wikidata
GermansMarc Claudi Tàcit Modifica el valor a Wikidata

Orígens

modifica

A la Història Augusta es diu que l'emperador Marc Claudi Tàcit i Marc Anni Florià eren germans,[1] però com es pot deduir dels cognoms tenien la mateixa mare i pares diferents: el primer era fill de Claudi i el segon d'Anni.

Va ser nomenat prefecte pretorià de l'exèrcit quan el seu germà estava en campanya contra els gots.

Proclamació i rebel·lió de Probe

modifica

El juny del 276 l'emperador Tàcit, de 76 anys, que estava a Àsia Menor lluitant contra els hèruls, va decidir emprendre un viatge cap a les Gàl·lies per combatre els invasors francs i alamans. De camí, es va posar malalt a Tíana i va morir.[2] Florià, aclamat per les tropes allà presents es va proclamar successor.[3] Encara que va ser reconegut de facto (mai de iure) pel senat i tolerat per l'exèrcit occidental, les legions de Síria es van revoltar i van proclamar al seu propi general, Probe (Probus) com a, emperador. Florià comptava amb el suport de les tropes a Italia, la part de la Gàl·lia reconquerida (vegeu Imperi de les Gàl·lies), Hispània, Britànnia, la província d'Àfrica i Mauretània.[4][5]

Els dos emperadors rivals es van trobar a Cilícia on van entrar en batalla. Florià posseïa un exèrcit més nombrós, però Probe era un general més experimentat i va evitar un enfrontament directe. Florià, amb les seves tropes reclutades a occident, que no estaven acostumats a les altes temperatures i al clima sec d'orient, mentre que Probe que era nadiu de Sírmium comandava un exèrcit local i això anava a favor seu.[6]

La guerra civil va acabar sobtadament. Florià o bé va ser assassinat a Tars pels seus soldats o bé es va suïcidar, després de regnar uns tres mesos (de l'abril fins al setembre del 276).[7]

Referències

modifica
  1. Història Augusta: Vita Taciti, XIII.6, XIV.4; Vita Probi, XI.3, XIII.3
  2. Sext Aureli Víctor, De Caesaribus, XXXVI.1
  3. Història Augusta: Vita Probi, X.1
  4. Zòsim Història Nova LXIV.1.2
  5. Southern, 2001, p. 127.
  6. Southern, 2001, p. 128.
  7. Canduci, 2010, p. 101.

Bibliografia

modifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Florià