Florian Vernet

escriptor occità

Florian Vernet (Besièrs, 19 d'abril de 1941) és un lingüista, pedagog i escriptor occità. Va ser professor d'occità a la Universitat Pau Valèri de Montpeller abans de jubilar-se el 2006. És també un dels membres de l'Acadèmia Occitana - Consistori del Gai Saber, del consell lingüístic del Congrés Permanent de la Llengua Occitana i de l'Institut d'Estudis Aranesos - Acadèmia Aranesa de la Llengua Occitana.

Infotaula de personaFlorian Vernet
Biografia
Naixement19 abril 1941 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Besiers (França) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Director de tesiPaul Castela (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballEstudis occitans Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciólingüista, professor de castellà, escriptor, professor d'occità Modifica el valor a Wikidata
OcupadorRectorat de l'Académie de Nice (en) Tradueix
Universitat de Montpeller III - Paul Valéry, cap de divisió Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Estudiant doctoralDomergue Sumien Modifica el valor a Wikidata
Premis

Biografia modifica

Florian Vernet va néixer el 1941 dins una família on l'occità de Besièrs es barrejava amb el llenguadocià meridional. Va obtenir el títol de professor d'espanyol el 1965 i el 1969 se'n va anar a Provença per treballar al liceu de Brinhòlas. Tres anys després va començar a ensenyar occità en aquest mateix centre educatiu. Més endavant, a partir del 1975, va treballar també com encarregat dels cursos d'occità a l'escola Normal de Draguinhan, on va ensenyar fins al 1988. Entre el 1992 i el 1997 va publicar diverses obres en fulletó a la pàgina "Mesclum" del diari La Marseillaise. Va entrar com a professor a la Universitat de Montpeller i al setembre del 1998 es va convertir en el director del departament d'occità. El seu recull de narracions curtes Vides i engranatges li va fer guanyar el Premi Jaufre Rudèl el 2005. El 2011 va donar al Cirdòc una obra manuscrita sobre els manlleus del francès en occità.

Obres modifica

Narrativa modifica

  • Qualques nòvas d'endacòm mai. Tolosa: Institut d'Estudis Occitans, A tots 21, 1976.
  • Miraus escurs e rabats de guingòi. [Tolosa?]: Institut d'Estudis Occitans, 1991.
  • E freud dins aquò? seguit de My name is Degun. Tolosa: Institut d'Estudis Occitans, A tots-Crimis 126, 1995.
  • Comedias provençalas = Comédies provençales (amb Gaspard Zerbin). Anglet: Atlantica, 2001.
  • Ont'a passat, ma planeta? : seguit de Suça-sang connexion. Tolosa: Institut d'Estudis Occitans, 2001.
  • Popre ficcion : Roman cosmico-marselhés. Tolosa : Institut d'Estudis Occitans, 2001.
  • Vidas e engranatges, Puylaurens : Institut d'Estudis Occitans, A tots 166, 2004.
  • J@rdin de las Delícias.com. Institut d'Estudis Occitans, A tots 177, 2007.
  • La princesa Valentina e autres contes. CRDP, 2008.
  • Fin de partida. IEO Lengadòc, Besièrs, 2013, 161 p.

Lingüística modifica

  • Petit lexique du provençal à l'époque baroque, Institut d'études niçoises & Centre d'études occitanes, 1996.
  • Dictionnaire grammatical de l'occitan moderne. CEO, 2000.
  • Dictionnaire grammatical de l'occitan moderne, selon les parlers languedociens. Montpelhièr: Universitat de Montpelhièr, 2004.
  • Vocabulaire thématique français-occitan : Selon les parlers languedociens. Montpelhièr: Publicacions de Montpelhièr III, 2005.
  • Que dalle! Quand l'argot parle occitan. Institut d'Estudis Occitans, 2007.

Enllaços externs modifica