Fluoresceïna

La fluoresceïna és una molècula orgànica fluorescent (fluoròfor) utilitzada habitualment en microscòpia, en un tipus de làser de colorant com a medi actiu i en serologia i medicina forense per detectar taques de sang. La fluoresceïna té un màxim d'aborció de llum a la longitud d'ona de 490 nm i un màxim d'emissió a 514 nm (en aigua).

Fluoresceïna

Substància química	tipus d'entitat química
Massa molecular	332,068 Da
Rol	fluorocrom i agent de contrast
Estructura química
Fórmula química	C₂₀H₁₂O₅
SMILES canònic	Model 2D C1=CC=C2C(=C1)C(=O)OC23C4=C(C=C(C=C4)O)OC5=C3C=CC(=C5)O
Identificador InChI	Model 3D
Propietat
Punt de fusió	320 °C
Punt de descomposició	290 °C

Fluoresceïna en aigua, il·luminada amb llum ultraviolada.

La seva sal sòdica s'anomena uranina; és un sòlid cristal·lí, groc, soluble en alcohol i aigua. És emprada per a tenyir de groc la llana i la seda.

Enllaços externs

• «Fluoresceïna». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.