Foc a terra

El foc a terra és un tipus de llar de foc amb unes característiques especials. Segons les zones de Catalunya, es podia dir llar de foc, foc a terra o també hem vist bibliografia amb el nom de setial de foc.[1]

Un exemple de Foc a Terra. Palau dels Reis de Mallorca a Perpinyà.

Antigament a pagès la llar de foc era una habitació dedicada a cremar la llenya, el foc es feia a terra i l'habitació solia tenir una xemeneia que facilitava l'extracció dels fums, sempre hi havia almenys una de les parets de l'habitació ennegrida pel fum. Al foc a terra es feia vida, es cuinava, és sopava, es reunia la família, els veïns, els amics i els convidats.[2][3][4][5]

Es feien xerrades, s'explicaven tota mena d'històries, ja que no hi havia altre mitjà de distracció. Eren característics els bancs de fusta situats estratègicament al voltant de la foguera, bancs anomenats escons, que facilitaven l'intercanvi d'impressions.[6][7]

El Palau dels Reis de Mallorca a Perpinyà es considera una de les construccions d'arquitectura catalana més preuades i no hi podia faltar una fantàstica mostra de llar de foc amb el foc a terra.[8]

Modernament han aparegut altres sistemes de calefacció que han anat relegant el foc a terra a l'oblit. De tota manera encara hi ha masies antigues que disposen d'aquest particular sistema de calefacció.

ReferènciesModifica

  1. Setial de foc. Al Penedés La importància del foc a la masia, 2017
  2. El Foc a terra una tradició més que mil·lenaria, Jaume Fàbrega al bloc Bona vida, 2011.
  3. Foc a terra, Diccionari Rodamots
  4. Foc a terra, segle xix, Elements etnolòtics, Gencat
  5. Foc a terra, 25/07/2009, Elements etnolòtics, Gencat
  6. Martínez, Jordi «Foc a terra». Diari de Girona, 11-12-2014 [Consulta: 11 setembre 2020].
  7. El foc d'abans. Treball escolar. Diputació de Barcelona
  8. Palau dels Reïs de Mallorca. Perpinyà. La Bressola. Picuki, 2019