Foligno

municipi Italià

Foligno és una ciutat de la regió de l'Úmbria a Itàlia, província de Perusa, a l'esquerra del riu Topino. L'any 2007 tenia 56.036 habitants.

Infotaula de geografia políticaFoligno
PG-Foligno-1964-piazza-della-Repubblica.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Map of comune of Foligno (province of Perugia, region Umbria, Italy).svg Modifica el valor a Wikidata
 42° 57′ 22″ N, 12° 42′ 12″ E / 42.9561°N,12.7033°E / 42.9561; 12.7033
EstatItàlia
RegióÚmbria
ProvínciaProvíncia de Perugia Modifica el valor a Wikidata

CapitalFoligno Modifica el valor a Wikidata
Població
Total57.059 (2016) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat215,59 hab/km²
Geografia
Superfície264,67 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud234 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Identificador descriptiu
Codi postal06034 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic0742 Modifica el valor a Wikidata
Identificador ISTAT054018 Modifica el valor a Wikidata
Codi del cadastre d'ItàliaD653 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webcomune.foligno.pg.it Modifica el valor a Wikidata

HistòriaModifica

Fulginum, d'origen umbre, el nom del qual derivava de la divinitat anomenada Fulgínia, va passar sota domini romà després de la batalla de Sentino el 295 aC, i fou municipi romà; era a uns 12 km de Mevania i 5 de Forum Flaminii. No era una ciutat important i Estrabó no l'esmenta entre les ciutats properes a la via Flamínia (on Fulginum es trobava), però si que l'esmenta Ciceró que l'esmenta com a municipi però en condició subordinada de prefectura. A la guerra de Perusa el 41 aC fou ocupada per Ventidius i Asinius, generals d'Antoni. Silius Italicus diu que no tenia muralles i era a la plana. A l'Itinerari de Jerusalem és esmentada com a civitas.

Va pertànyer als ostrogots, bizantins i llombards; al segle IX fou destruïda pels sarraïns i a finals del segle X pels hongaresos. Frederic I Barba-roja la va dominar i després es va constituir el comú i al segle XIII fou incorporada als Estats Pontificis però el 1227 fou ocupada per Guiscard, capità de l'emperador Frederic II, i fou el principal nucli gibel·lí de l'Úmbria, lliurant diverses guerres contra Perusa. El 1239 foren expulsats el gibel·lins però el 1240 l'emperador la va recuperar. El domini gibel·lí va durar amb alternatives fins al 1305 en què obtingué la quasisenyoria de la ciutat la família güelfa dels Trinci, senyoria que va acabar el 1439 amb la massacre dels Trinci, tornant la ciutat a domini directe del Papa. El segle XV era famosa pels seus gravats i especialment per la primera còpia de la Divina Comèdia, datada l'11 d'abril de 1472.

Va romandre sota domini del Papa fins al 1797, i després fou ocupada pels francesos, austríacs i altre cop pels francesos quedant integrada a la República Cisalpina, després República Italiana el 1802, i Regne d'Itàlia el 1805. Els austríacs van tornar el 1814 i el 1815 el Congrés de Viena va ratificar la pertinença als Estats Pontificis. El 1860 va passar al Regne d'Itàlia.

Fills il·lustresModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Foligno