Follet (Granados)

òpera d'Enric Granados

Follet és una òpera en tres actes d'Enric Granados amb llibret d'Apel·les Mestres, estrenada a Barcelona en una audició privada al Gran Teatre del Liceu de la seva reducció per a piano, el 4 d'abril de 1903, que no va tenir èxit i no va estrenar-se públicament.[1]

Infotaula de composicióFollet
Festival Granados Eduard Granados.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalòpera Modifica el valor a Wikidata
CompositorEnric Granados i Campiña Modifica el valor a Wikidata
LlibretistaApel·les Mestres i Oñós Modifica el valor a Wikidata
Llengua de l'obra o del nomcatalà Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena4 abril 1903 Modifica el valor a Wikidata

El seu caràcter eminentment poètic s'emmotllà tant amb l'estat anímic en què es trobava, que l'escrigué ràpidament. Després de l'audició privada, els autors van intentar refondre-la en dos actes. Enric Granados no va acabar la refundició i fou el seu fill Eduard qui la va finalitzar.[1]

Origen i contextModifica

Granados va compondre dotze obres líriques de les quals cinc amb textos en català d'Apel·les Mestres: Petrarca (1899), Picarol (1901), Follet (1903), Gaziel (1906) i Liliana (1911). Per escriure el llibret de l'òpera Follet, Apel·les Mestres es va inspirar en una llegenda medieval bretona que ens evoca molts títols de la literatura romàntica i de la Renaixença catalana, com Tristany i Isolda o Terra baixa.[2]

RepresentacionsModifica

La partitura es creia perduda però l'historiador Xavier Padullès la va trobar a l'arxiu familiar de Granados. L'òpera va ser recuperada l'any 2002 i la versió per a veu i piano es va reestrenar a Lleida, amb la soprano Griselda Ramon, el tenor Sergi Giménez i el baríton Àlex Sanmartí com a protagonistes.[3]

El 13 de febrer de 2016 es va oferir l'òpera a Lleida, en la versió completa per a orquestra i semiescenificada, amb l'Orquestra de Cadaqués i el seu director Jaime Martín dalt de l'escenari, i amb el Cor de Cambra de l'Auditori Enric Granados de Lleida.[2] Estrictament, aquesta seria l'estrena absoluta de l'obra completa. En versió de concert i amb els mateixos intèrprets es va fer al Festival de Torroella, l'agost de 2016.

Argument i anàlisiModifica

Acte IModifica

Follet és un personatge a mig camí entre la realitat i la fantasia, el geni poètic que viu a la muntanya, apartat de la gent del poble, enamorat dels seus ideals i que defuig qualsevol contacte amb la societat (per als wagnerians: una mena de Parsifal esdevingut Kundry). El personatge femení de la història és Nadala. Al primer acte de Follet ja assistim al casament de Nadala, la filla del senyor feudal, el comte Martí, amb el comte Guillem. Follet està enamorat de la bellesa de Nadala, però la seva rebel·lia contra el poder que ella representa, el converteix en un amor impossible. En aquest primer acte també apareix el personatge d'Arnau, l'àlter ego de Follet, la veu que representa el poble en la seva submissió i vulgaritat, que comparteix el protagonisme del tercer acte amb Follet amb una gran força dramàtica. Elcor és el gran protagonista del primer acte, que canta gairebé des de l'impuls enèrgic de la primera nota, en una escena coral molt intensa, de gran dificultat, en la qual van cantant: Mengem, beguem, cantem, ballem!, i que es manté omnipresent en les intervencions dels quatre personatges que van apareixent al llarg de les tres escenes que conté aquest primer acte. El cor encara canta en una altra ocasió: Accepteu, senyora, els humils presents, i tanca l'acte amb la música esplendorosa de Visca el senyor de les nostres vides!. En el teixit orquestral en què s'insereix el cor, s'hi reconeix un motiu popular a Catalunya, que és el toc de castells, el que se sent tocar en la festa dels castellers. En aquest primer acte, cal destacar també la balada de Follet Mon niu és un palau, en la qual reconeixem el do melòdic que tenia Enric Granados i que el va fer tan reconegut en peces com La maja y el ruiseñor.

Acte IIModifica

El segon acte comença amb un preludi orquestral, amb un nocturn que fa d'introducció al sentiment de Follet expressat en la seva ària Jo et tinc de veure de lluny. En la segona escena apareix per sorpresa Nadala, que inicia un diàleg amorós amb Follet, i s'estableix una atmosfera molt pròxima al wagnerisme de Tristany, que ressona en el solo del corn anglès i fa que els sentiments fluctuïn amb la nit, entre el desconcert de la foscor i la llum de la lluna, a la qual canten tots dos El bon Déu va dir al sol i Per què m'estimes tant?. Un moment d'èxtasi que es manifesta amb una gran força vocal i orquestral en el duet Voldria que la nit fos eterna.

Acte IIIModifica

Comença amb un nou preludi orquestral, també de factura wagneriana, però amb la llum sonora que trobem habitualment en l'obra de Granados i que es podria incorporar perfectament al repertori simfònic amb la mateixa autonomia amb què ho ha fet l'Intermezzo de Goyescas. Després d'aquests gairebé vuit minuts de música, torna a cantar Follet amb un recitatiu en el qual sospira per la nit d'amor que ha tingut amb Nadala i que s'expandeix en la cançó Vosaltres, roures vells. Però la seva felicitat es veu trencada per l'aparició d'Arnau, l'home del poble, que amb la seva veu greu i forta esborra tot el lirisme a què ens havia portat Follet, per retornar-nos amb violència a la realitat prosaica dels humans. En aquest moment comença l'escena segona del tercer acte, en la qual es desencadena un diàleg ple de tensió entre els dos personatges, Arnau i Follet, en el qual Arnau a poc a poc va portant Follet cap a l'abisme de la confessió del seu amor secret vers Nadala. Un abisme al qual, després del duet Per què tant de misteri?, cauran tots dos fatalment. Un final de reminiscències puccinianes que acaba amb la intervenció del cor de noies, com en una veu del Més Enllà.[2]

Anàlisi musicalModifica

Follet és més aviat una òpera simbolista que ens parla de l'amor d'un petit geni (que viu ni més ni menys que en una cova habitada pel diable) atret per la bella Nadala, que més o menys li correspon. La història, mítica i sense força, no és molt teatralitzable però té té una envergadura lírica que en alguns moments arriba a molt alts nivells (el preludi del segon acte, el duo de Follet i Nadala). No és una obra fàcil: el paper del protagonista, per a tenor, és extenuant.[4]

Follet va ser un intent de Granados de crear una tipologia d'òpera catalana en contraposició a la sarsuela, un projecte que també van provar artistes com Enric Morera o fins i tot Isaac Albéniz però que no va acabar de quallar.[3] La música de Follet ja es presenta amb una plantilla orquestral de dimensions postromàntiques, les pròpies del simfonisme del segle xx, amb un gran gruix de corda i una gran presència de vent, amb fustes a tres i quatre trompes. Una densitat sonora que, encara que la vulguem ubicar en el període modernista, ens arriba lliure d'etiquetes, plena d'una força atemporal i d'un geni universal com el de Granados.[2]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «Festival Granados : Orquestra Simfònica de Barcelona sota la direcció del Mtre. Eduard Granados». Biblioteca de Catalunya, 06-03-1919. [Consulta: 18 març 2016].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Pagès i Santacana, Mònica. «‘Follet’, l'òpera catalana d’Enric Granados». Revista Musical Catalana. [Consulta: 29 maig 2016].
  3. 3,0 3,1 Trepat, Montserrat «Lleida recupera 'Follet', ópera de Granados que se creía perdida». El Paíss, 31-05-2002.
  4. Alier, Roger. «Un geniecillo a medias» (en castellà). La Vanguardia, 23-06-2002. [Consulta: 29 maig 2016].