La Força Aèria de Xile, és la institució encarregada de la defensa de la sobirania aèria de Xile. Compta amb 11.500 efectius en servei actiu. La seva missió és defensar la República de Xile per mitjà del control i ús en benefici propi de l'espai aeri, participar en la batalla de superfície donant suport a forces pròpies i amigues, amb el propòsit de contribuir a l'assoliment dels objectius estratègics que la política nacional fixa a les Forces Armades de Xile. Manté una cobertura a tot el país, incloent l'Illa de Pasqua i l'Antàrtida Xilena.
La Força Aèria de Xile va ser creada el 1930 durant el primer govern de Carlos Ibáñez del Camp. El Comodor Arturo Merino Benítez es va convertir en el primer Comandant en Cap de la Força Aèria (1930-1932) i el primer subsecretari d'Aviació. El Comodor de l'Aire Merino Benítez es va preocupar d'organitzar diversos aeròdroms al llarg de Xile, particularment cap al nord del país per servir les necessitats de l'Aviació xilena. La Força Aèria de Xile es troba desenvolupant un procés de modernització per fer front als canvis del segle xxi, la interoperabilitat, el maneig de noves tecnologies i el factor humà s'han transformat en els principals objectius a aprofundir.
El Grup de Forces Especials de la Força Aèria de Xile és l'entitat que agrupa les diferents unitats de FF.EE que opera la FACH, la primera unitat que es va crear com una secció de forces especials en la força aèria va ser el Regiment d'Artilleria Antiaèria i Forces Especials que es va fundar al maig de 1930, després, al llarg del temps es van crear grups com l'Agrupació antisegrestos Aeris (ASA) i el PARASAR (Paracaigudistes de Recerca, Salvament i Rescat) aquesta última és una unitat d'elit encarregada dels rescats en zones de difícil accés. Les FF.EE de la Força Aèria de Xile són reconegudes per la seva gran professionalitat i capacitat de desplegament en qualsevol regió de Xile, cadascun dels integrants d'aquestes unitats de la FACH fan el seu entrenament bàsic en cel, terra i mar, a més de llargues setmanes a la Serralada dels Andes, per aquest motiu les Forces especials de la Força Aèria de Xile són reconegudes mundialment.
La Força Aèria de Xile ha desenvolupat des de la seva creació activitats de suport a la comunitat i d'integració del territori nacional. Va ser una de les primeres branques de la defensa nacional a establir bases en el Territori Xilè Antàrtic (Basi President Gabriel González Videla, 1952 i Base President Pedro Aguirre Truja, 1955). Ha tingut un paper decisiu en les catàstrofes naturals que són recurrents en la llarga geografia xilena. D'altra banda, ha estat pionera a obrir noves rutes aèries sobre el Pacífic sud. En aquest àmbit destaca el vol dut a terme per Roberto Parragué i la seva tripulació entre La Serena i Illa de Pasqua 1951. Durant els governs dels president Ricardo Lagos i Michelle Bachelet, la FACh ha participat amb el seu personal i material de vol, en missions de pau de l'ONU, com la d'Haití.
La branca aèria desenvolupa diverses activitats de difusió, per exemple, són freqüents les presentacions de la seva esquadrilla d'acrobàcia «Falcons» i la seva esquadrilla de paracaigudisme «Boines Blaves».
Míssil de mitjà abast, guiat per radar actiu, 100 unitats comprades el 2010 per equipar als F-16, una altra compra realitzada el 2011 per equipar al sistema NASAM de defensa antiaèria[8]
Míssil de curt abast guiat per IR(Infraroig) versió 9J(E) i P, 100 unitats (J) comprades el 1974 per equipar el F-5 Tigre III i el Mirage 50 de l'època ja retirats, Actualment també equipan als CASA C-101CC i BB.[8]
RAFAEL Derby
Míssil de mitjà abast guiat per radar actiu, 64 unitats comprades el 2004 per equipar als F-5 Tigre III, També poden ser utilitzats pels F-16C/D de la Força Aèria Xilena i el sistema NASAMS[8]
RAFAEL Python
Míssil de curt abast, guiat per IR amb localitzador d'imatge electro-òptic, versions Python III i IV, 400 unitats en total per equipar als F-5E/F Tigre III+ i també el sistema NASAMS[8]