Força física
Capacitat muscular d'oposar resistència
La força física és definida com a la capacitat dels músculs per oposar-se mitjançant la seva tensió a una resistència externa, neutralitzant-la o contrarestant-la.[1][2]
Classificació
modificaSegons Stubler podem diferenciar entre:
Segons el tipus de contracció muscular
modifica- Força isomètrica: Existeix tensió muscular, però no existeix moviment ni escurçament de fibres, en no vèncer la resistència.
- Força isotònica: Existeix moviment vencent la resistència existent, podent ser:
- Isotònica concèntrica: on la contracció produeix l'escurçament dels músculs amb acceleració.
- Isotònica excèntrica: on la contracció es produeix amb allargament del múscul i desacceleració.
- Força auxotònica: Només observable en condicions de laboratori, quan es produeix simultàniament treball isomètric i isotònic.
Segons la resistència superada
modifica- Força màxima: La major capacitat d'un múscul durant el desenvolupament d'una tensió.
- Força explosiva: Capacitat muscular per accelerar certa massa fins a la màxima velocitat.
- Força resistència: Capacitat muscular de vèncer una resistència durant un llarg període.
Factors influents en el desenvolupament de la força
modificaFactors extrínsecs o exògens
modifica- Edat: 19 anys i tens menys força que als 56 anys
- Sexe: la dona té menys força per factors de caràcter hormonal, de volum muscular, la STH, hormona del creixement, etc.
- Relació pes-força: encara que els persones més pesades puguin fer major força absoluta, els menys pesats posseeixen major força relativa.
- Alimentació: depenent de l'aportació energètica a través de l'alimentació.
- Clima: sent millor un clima sec i calorós que un humit o fred pel desenvolupament de la força.
- Ritme diari estacional: en relació amb els bioritmes personals.
- Entrenament: el qual depèn dels factors intrínsecs fonamentals.
Factors intrínsecs o endògens
modificaMusculars o neurofisiològics
modifica- Secció transversal: la força és proporcional al gruix i volum muscular.
- Disposició anatòmica de fibres: sent més forts els músculs penniformes, on les fibres es disposen en sentit oblic.
- Tipus de fibres musculars:
- Blanques, ràpides, FT o tipus II
- Roges, lentes, ST o tipus I.
- Nombre d'unitats motrius reclutades: amb l'entrenament millora la coordinació intramuscular, en relació amb la freqüència de descàrrega, ja que es produeix l'activació del sistema nerviós.
- Longitud de les fibres: a major longitud, major força, estant relacionat aquest fet amb l'estirament previ produït.
- Fatiga i excitabilitat: la fatiga redueix la resposta en l'estimulació nerviosa.
Biomecànics
modifica- Tipus de palanca: sent la més adequada la de segon gènere per a l'elaboració d'una major força muscular.
- Angle de tracció: el més apropiat és el de 90°.
- Moment d'inèrcia: s'augmenta la força amb una inèrcia favorable.
Volitius o motivacionals
modifica- Motivacionals: pot augmentar el resultat fins a un 30%.
- Concentració: molt important per a desenvolupar la força màxima.
- Constància: relacionada amb la continuïtat i progressió en l'entrenament.
Referències
modificaBibliografia
modifica- VVAA. Clasificación de la fuerza muscular.. Buenos Aires, Revista Digital, Nº 9. Marzo, 1998.
- Perelló Talens, Immaculada; Ruiz Manuera, Feio; Caus Pertegaz, Núria.. Temario para la preparación de las oposiciones. Educación Fisica. Barcelona, Mad, 2001.
Enllaços externs
modifica- «Los tipos de fuerza y la organización de los métodos para su desarrollo por medio de las intensidades de la carga». [Consulta: 24 octubre 2010].