Forn Hoffmann
El forn circular Hoffmann (en alemany Hoffmannscher Ringofen) és un forns de procés continu per a bòbiles. El forn Hoffmann serveix per a la producció industrial de maons, altres productes ceràmics i com a com a forn de calç. L'any 1858a ser patentat per l'alemany Friedrich Hoffmann (1818-1900)[1] per a la fabricació de maons. Es coneix com el forn continu o forn circular. Des de 1860 durant una centúria va ser el forn més productiu i eficient, i va respondre l'enorme augment de la demanda de maons.[2] Deu anys després, de la publicació de la parent, ja n'hi havia uns quatre cents a Alemanya i trenta al Regne Unit.[3]
_(14781636714).jpg) Esquema del concepte  | |
| Cronologia | |
|---|---|
| Descobert per | Friedrich Eduard Hoffmann |
Fet destacat | |
| 1839 | invent |
| 1859 | patent |
Principi de funcionament modifica
El forn consta d'un gran cercle o oval amb unes 14 a 20 cambres en les quals es pot mantenir un foc independentment l'un de l'altre, que cou els maons verds secs progressivament. Després del procés de cocció, el foc d'una cambra s'apaga i la següent s'omple de combustible. El foc fa un gir complet en una o dues setmanes. Ventilant les cambres, els maons cuits escalfen l'aire que entra per al foc, que al seu torn permet que es refredi més ràpidament, mentre que els fums d'escapament calents assequen i preescalfen els maons. Les cambres més fresques es troben enfront de les escalfades. Aquí es descarreguen els maons acabats i es torna a omplir la cambra de maons verds.[4]
Se solia tenir foc en tres cambres: en la «precambra» els maons són preescalfats, en la cambra principal té lloc la veritable cocció, i en la «postcambra» començan a refredar-se. Aquest escalfament i refredament gradual, evita que massa maons s'esquerdin.
Avantatges modifica
En un informe del govern dels Estats Units del 1869 s'estima el cost de fabricar mil maons amb el sistema tradicional a 2,50 dòlars, mentrestant amb el forn Hoffmann n'hi havia prou amb 0,50 dòlars.[3] No només el preu va baixar, la qualitat va augmentar, per l'augment progressiu de la temperatura i el refredament lent.[3] També permet la producció industrial d'objectes decoratius en terracotta.[5]
Aquest concepte era innovador i econòmic, com que el forn va funcionar de manera continua durant tota la temporada. Els forns freds s'omplien de maons crus, els següents es van escalvar amb calor residual, els següents cremaven els maons a una temperatura entre 750 - 1000 °C i després es refredaven poc a poc. Amb aquest procediment circular es podia estalviar fins a 60% de combustible.[2]
Forns Hoffmann al Països Catalans modifica
- Bòbila de Bellamar, Bé Cultural d'Interès Local[6]
- Rajolar de Bauset a Paiporta, en desús, actualment forma part del Museu de la Rajoleria.
- Bòbila d'en Sugranyes a Reus
Referències modifica
- ↑ Schyia, Lothar. »Gut Brand!« – Der Siegeszug des Ringofens, Friedrich Eduard Hoffmann 1818–1900, Nestor der Ziegelindustrie [‘Foc’ El gir victoriós del forn circular, Friedrich Eduard Hoffmann 1818–1900, pare de les bòbiles industrials] (en alemany). Suderburg: Anderweit Verlag, 2000. ISBN 978-3-931824-13-6.
- ↑ 2,0 2,1 Többen, Jannes. «Funktion & Betrieb» (en alemany). Ziegeleimuseum Westerholt [Museu de la bòbila de Westerholt]. [Consulta: 18 juliol 2022].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Barnard, 1869, p. 359.
- ↑ «Der Ringofen: Formen und Brennen van Ziegeln» (vídeo) (en alemany). LVR, 1988. [Consulta: 19 juliol 2022].
- ↑ Barnard, 1869, p. 360.
- ↑ «Bòbila de Bellamar». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 19 setembre 2016].
Bibliografia modifica
- Barnard, Frederick Augustus Porter. «Paris Universal Exposition: Hoffmann's Annular Brick Furnace [Exposició mundial de París: la bòbila circular de Hoffmann]». A: Machinery and processes of the industrial arts, and apparatus of the exact sciences [Maquinària i processos de les arts industrials, i aparells de les ciències exactes] (en anglès). Washington: Government printing office, 1869, p. 357-360.
Enllaços externs modifica
- Vídeo d'uns del darreres forns circulars encara actius: Heizmann, Berthold; Langensiepen, Fritz. «Der Ringofen: Formen und Brennen van Ziegeln» (vídeo) (en alemany). LVR, 1988. [Consulta: 19 juliol 2022].