Forquilla

estri amb un mànec en un extrem i una sèrie de pues a l'altre, que s'utilitza habitualment per menjar

Una forquilla o forqueta és un estri amb un mànec en un extrem i una sèrie de pues a l'altre, que s'utilitza habitualment per a menjar.[1] Concretament, es pot utilitzar per punxar i endur-se aliments sòlids a la boca, o bé per immobilitzar aliments mentre es tallen amb el ganivet. La forquilla fou inventada a França.[cal citació]

Infotaula equipament informàticForquilla
Assorted forks.jpg
Diferents tipus de forquilles. Modifica el valor a Wikidata
Dades bàsiques
Úsalimentació Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Format pershaft (en) Tradueix
tine (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Per a altres significats, vegeu «Forquilla (escacs)».

La forquilla en la HistòriaModifica

La seva aparició va ser tan polèmica que l'església hi va intervenir, perquè considerava que tan sols els dits podien portar a la boca els aliments que Déu ens donava. El seu ús no es va escampar fins al segle xviii. Durant la Revolució Francesa la noblesa va començar a utilitzar forquilles per a fer palès que era una classe superior. D'aleshores ençà utilitzar aquest cobert esdevingué símbol de refinament.[cal citació]

Tipus [cal citació]Modifica

Els diferents tipus de forquilles que es poden trobar sobre una taula o a l'hora de menjar són els següents:

  • Forquilla de taula. Cobert de la mateixa grandària que la cullera i dentat. Pot ser de 4 o 5 dents, encara que hi ha molts altres dissenys. Utilitzat per a truites, la major part de la verdura i en companyia del ganivet, la majoria de les vegades.
  • Forquilla de peix. Forquilla més plana que el de taula i lleugerament més ample. Utilitzat per als peixos. Si es manca d'aquests coberts, es pot utilitzar la forquilla de taula.
  • Forquilla de trinxar. També de grandària similar al ganivet de trinxar. Utilitzat per subjectar la peça que desitgem trinxar. Dues dents i una àmplia obertura central.
  • Forquilla de servei. De grandària similar a la cullera de servei, dentat (de 4 o 5 dents), molt ample i de pala plana. Utilitzat en companyia de la cullera de servei com a ajuda auxiliar.
  • Forquilla d'amanida. Cobert de pala ampla, amb prou feines dentat (pràcticament són osques) i de grandària similar a la cullera d'amanida. S'utilitza com a auxiliar de la cullera d'amanida i per a les mateixes funcions.
  • Forquilla espremedora. Forquilla de grandària petita (similar a la de les postres) de llargues dents lleugerament oberts en les puntes. Utilitzat per punxar els cítrics o fruites a esprémer.
  • Forquilla per a postres. Igual que la cullereta, de grandària menor a la meitat de la forquilla de taula. Dentat curt (3 o 4 dents, generalment) utilitzat per a postres i com a elements de tall en aliments tous.
  • Forquilla d'ostres. Cobert curt i dentat (generalment 3 dents), gruix i fort. Utilitzat per extreure el mol·lusc de la seva petxina a la qual es troba adherit.
  • Forquilla de fruita. Cobert de grandària mitjana (entre la forquilla de taula i la de postres). Utilitzat per prendre la fruita i com a substitut dels coberts per a postres si no n'hi hagués.
  • Forquilla de caragols. Cobert llarg, d'uns 22cms. Amb dues àmplies dents. S'utilitza de forma conjunta amb la forquilla de fruita i per a la mateixa finalitat.

ReferènciesModifica

  1. «forqueta». Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.