François Durand
François Durand -Jacques François Hippolyte de noms de fonts- (Perpinyà, 13 d'agost del 1768 - París, 27 de desembre del 1852)[1] va ser un empresari i polític nord-català.[2]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Jacques François Hippolyte Durand  13 agost 1768 Perpinyà (Catalunya del Nord) |
| Mort | 27 desembre 1852 (84 anys) París |
_(1).svg&lang=ca){kind=small} Diputat a la Cambra de Diputats | |
| 4 d'octubre de 1816 – 16 de maig de 1830 | |
.svg&lang=ca){kind=small} Diputat a la Cambra de Diputats | |
| 23 de juny de 1830 – 31 de maig de 1831 | |
| Circumscripció | Pirineus Orientals |
| Activitat | |
| Lloc de treball | París |
| Ocupació | polític |
| Família | |
| Fills | Justin Durand, Adolphe Durand |
Premis | |
Biografia modifica
Era net de François Durand, un montpellerenc que s'havia establert a Perpinyà el 1720, i que havia introduït al Rosselló [3] el comerç del vi, i besnet d'un Durand que el 1736 [4] havia fundat a Montpeller una important casa de canvi, armament i banca. Durand era germà de Marie-Jacques Durand-Fajon, diputat per l'Erau (1815-1831) i a qui Lluís XVIII atorgà el títol de baró.
Durant la Guerra Gran va ser oficial a l'Estat Major del general Dugommier. En restablir-se la pau, recollí la setena part dels béns familiars i constituí una empresa comercial que obrí sucursals a Narbona (1802) i a Barcelona (1805), i que s'aprovisionava de cereals tan lluny com Odessa. Durant la Guerra del Francès, i amb altres comerciants de Perpinyà, es feu càrrec d'aprovisionar de gra les tropes franceses que ocupaven Barcelona. El 1826 s'hagué de fer càrrec de l'empresa parisenca del seu germà, cosa que li permeté descobrir el món dels grans negocis i crear la banca "François Durand et Cie. Al Rosselló es dedicà al comerç del vi, que internacionalitzà: construí instal·lacions d'emmagatzematge i d'exportació, obrí el mercat anglès i comercià amb els Estats Units, el Brasil, l'Índia i Austràlia. Presidí el Tribunal de comerç i fou corresponent del "Conseil d'agriculture". Com a mostra del seu caràcter s'esmenta que, quan el 1846 una greu crisi d'abastaments amenaçà la subsistència dels rossellonesos, François Durand -a instància de François Jaubert de Passa-:
| « | posant a profit dels seus conciutadans els vastos recursos de la seva alta capacitat comercial, feu arribar abundants carregaments [de blat] als ports de Sant Llorenç i de Portvendres. Un magatzem públic fou obert, i les poblacions rosselloneses pogueren aprovisionar-s'hi en proporció i mesura de les seves necessitats i a preus moderats. La crisi passà, hom constatà un benefici de 1.500 francs, que foren distribuïts als treballadors del magatzem. | » |
| — Jean Capeille[5] | ||
Va fer carrera política, i el 4 d'octubre del 1816 fou elegit diputat pels Pirineus Orientals. Va ser reelegit successivament el 1821, el 1824, el 1824 i el 1830 i segué, les tres primeres legislatures, amb els reialistes constitucionals i, les dues darreres, amb el centre esquerre. S'adherí a la Monarquia de Juliol. Es presentà a les eleccions de 1831, a la tercera circumscripció dels Pirineus Orientals, però Ferdinand Escanyé el derrotà per 52 vots a 46.[6]
François Durand i Marie Bonafos van ser pares d'Adolphe Durand [nt 1] i del que també seria diputat Justin Durand. A la seva mort deixà una fortuna[4] de, pel cap baix, 5.400.000 francs. Alguna documentació [6] afirma que François Durand fou distingit amb la creu de la Legió d'Honor, però sense corroboració [nt 2] paral·lela.
Publicacions modifica
Notes modifica
- ↑ Adolphe Durand, François Emmanuel Marie Adolphe de noms de fonts, va néixer a Perpinyà el 16 de març del 1804. Dirigí el banc parisenc "François Durand et Cie [7] i fou membre (1849-1877) degà del Consell de Regència del Banc de França. També va ser membre del Consell d'administració dels "Docks et entrepôts de Marseille", de la "Réunion, compagnie d'assurances maritimes" i de la "Compagnie des eaux du Havre". Fou nomenat oficial de la Legió d'Honor el 21 de juliol del 1871. Morí el 15 de gener del 1878 a París [8]
- ↑ L'expedient de François Durand no apareix al web de la Legió d'Honor. Però aquest web[9] té força imprecisions, de manera que no es podria afirmar taxativament que rebés o no la distinció sense consultar directament la Cancelleria de la Legió.
Referències modifica
- ↑ Étienne Frénay, « Durand (Jacques, François, Hippolyte) », in Nouveau Dictionnaire de biographies roussillonnaises 1789-2011, vol. 1 Pouvoirs et société, t. 1 (A-L), Perpignan, Publications de l'olivier, 2011, 699 p. (ISBN 9782908866414)
- ↑ François Durand (fill) a: Capeille, Jean. Dictionnaire de biographies roussillonnaises. Perpignan: Imp. Lib. Cat. J. Comet, 1914, p. 183-184. (facsímil Marseille: Laffitte Reprints, 1978)
- ↑ François Durand (pare) a: Capeille Dictionnaire... (1914) p. 183
- ↑ 4,0 4,1 Plessis, Alain. Régents et governateurs de la Banque de France sous les Second Empire. Genève: Librairie Droz, 1985, p. 20-21 (Travaux d'histoire éthico-politique, 44).
- ↑ François Jaubert de Passa a: Capeille Dictionnaire... (1914) p. 277
- ↑ 6,0 6,1 «Fitxa i biografia de François Durand, al web de l'Assemblea Nacional» (en francès). [Consulta: 1r juny 2015].
- ↑ Adolphe Durand a: Capeille Dictionnaire... (1914) p. 185-186
- ↑ «Expedient d'Adolphe Durand, al web de la Legió d'Honor» (en francès). [Consulta: 1r juny 2015].
- ↑ «Consulta del web de la Legió Honor» (en francès). [Consulta: 1r juny 2015].
Bibliografia modifica
- Étienne Frénay, « Durand (Jacques, François, Hippolyte) », in Nouveau Dictionnaire de biographies roussillonnaises 1789-2011, vol. 1 Pouvoirs et société, t. 1 (A-L), Perpignan, Publications de l'olivier, 2011, 699 p. (ISBN 9782908866414)
- Jaubert-Campagne, Antoine. François Durand. Perpinyà: impr. de A. Tastu, 1853.