François Georges-Picot
François Marie Denis Georges-Picot (París, 21 de desembre de 1870 – París, 20 de juny de 1951) va ser un diplomàtic i advocat francès qui va negociar els Acords Sykes-Picot amb l'advocat britànic, Sir Mark Sykes entre novembre de 1915 i març de 1916 prèviament a ser signat oficialment el 16 de maig de 1916. Va ser un tractat secret que va proposar que, quan es fes la partició de l'Imperi Otomà després d'una hipotètica victòria per part de la Triple Entesa (el Regne Unit, França i, més tard, Rússia i Itàlia), es dividirien entre ells els territoris àrabs.
 (1918)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 21 desembre 1870 París |
| Mort | 20 juny 1951 (80 anys) París |
Ambassador of France to Argentina (en)  | |
| 1948 – 1951 | |
| Alcalde del 18è districte de París | |
| 1940 – 1941 | |
| Ambassador of France to Bulgaria (en) | |
| 1920 – 1925 | |
| Alt comissionat Palestina, Síria | |
| 1917 – 1919 | |
| Consul General of France in Beirut (en) | |
| 1914 – 1914 | |
| Activitat | |
| Camp de treball | Diplomàcia |
| Ocupació | diplomàtic, jurista |
| Membre de | |
| Família | |
| Família | Georges-Picot (en) |
| Pares | Georges Picot i Marthe Bachasson de Montalivet (en) |
| Germans | Charles Georges-Picot |
Premis | |
FamíliaModifica
Fill de l'historiador Georges Picot i besoncle de l'ex-president francès Valéry Giscard d'Estaing, es va casar amb Marie Fouquet a París l'11 de maig de 1897 i van tenir tres fills: Jean Georges-Picot, Élisabeth Georges-Picot (1901 - 1906) i Sibylle Georges-Picot. La seva neta Olga Georges-Picot va actuar en la pel·lícula Xacal.[1]
BiografiaModifica
Picot es va graduar en dret i es va convertir en advocat del Tribunal d'apel·lació de París en 1893. Es va convertir en diplomàtic en 1895 i es va agregar a la Directiva de Política en 1896. Es va convertir en secretari de l'ambaixador a Copenhaguen i a Pequín abans de ser nomenat cònsol-general de França a Beirut[2] una mica abans del començament de la Primera Guerra Mundial.
Després se'l va enviar al Caire, on va mantenir bones relacions amb els maronites del Líban. A l'estiu de 1915 el Ministeri d'Afers Exteriors de França el va cridar de tornada a París. Com un membre del partit colonial francès va advocar per a un grup petit que recolzava un mandat francès de Síria durant les negociaiones de l'Acord Sykes-Picot i una «Síria integral», des de Alexandreta (a la Turquia actual) al Sinai i des de Mossul fins a la costa Mediterrània).[3]
Se'l va nomenar alt comissionat a Palestina i Síria entre 1917 i 1919 (després a Síria i Cilícia), ministre plenipotenciari el 1919, alt comissionat de Bulgària en 1920 i ambaixador a l'Argentina.
ReferènciesModifica
Bibliografia addicionalModifica
- Vincent Cloarec, Henry Laurens Le Moyen-Orient au 20e siècle, Paris: Armand Colin (2003) pages 218-219 ISBN 2-200-26614-6