France Télévisions

France Télévisions
Lema	Notre point commun.
Dades
Tipus	empresa estatal ; state broadcaster (en)
Indústria	radiodifusió pública i edició de canals generalistes
Forma jurídica	Societat Anònima
Història
Creació	7 setembre 1992; 6 setembre 2000
Fundador	Jack Lang i Catherine Tasca
Activitat
Produeix	televisió, producció audiovisual, publicitat i radiodifusió
Membre de	Unió Europea de Radiodifusió
Governança corporativa
Seu	París;
Directora	Delphine Ernotte
Treballadors	9.050 (2021)
Propietat de	Estat francès
Filial	Fondation France Télévisions (en) ; France Télévisions Distribution ; France.tv Studio ; TV5 ; Canal France International (2004–2017)
Format per	France 2 ; France Ô ; Outre-mer La Première ; France 5 ; France 3 ; France 4 ; France Info
Lloc web	france.tv
	Localització geogràfica

L'empresa pública France Télévisions és el primer grup audiovisual de França i està formada per les següents cadenes:

France 2
France 3
France 4
France 5
TV5 Monde
El circuit de La 1re en els territoris d'ultramar de França (comprèn 10 cadenes de televisió i 10 emissores de ràdio públiques).

La radiotelevisió pública francesa té participació en Euronews i en la cadena de notícies France 24. També participa en la producció cinematogràfica, l'edició, la distribució, la publicitat i els serveis multimèdia. France Télévisions també participa en altres societats com CFI, TV5, Arte i Médiamétrie.

El 2007, la influència del grup comprenia al voltant de quaranta societats i donava feina a prop d'11 000 persones.

Seu

La seu de France Télévisions és a París, en un edifici creat per l'arquitecte Jean-Paul Viguier. Les obres de construcció van començar el 1994 i van acabar el 1998. La seu té 57.100 metres quadrats de superfície i 35 metres d'alçada.

La construcció d'aquest edifici va servir per ajuntar els centres de producció de France 2 i France 3, que anteriorment es trobaven separats. S'ha obert, també, noves extensions per habilitar les seus de France 4 i France 5.

Finançament

France Télévisions es finança a través de tres fonts. La principal és un cànon televisiu que comprèn més del 60% del pressupost, i també es finança a través de la venda de recursos i programes per una banda, i de la publicitat per l'altra.

Des de l'any 2009 s'ha reduït el sistema de publicitat amb la intenció d'eliminar-la completament en un futur.

Vegeu també

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: France Télévisions

Pàgina oficial (francès)