Frances Tiafoe

tennista professional estatunidenc

Frances Tiafoe (pronunciat: [/tiˈɑːfoʊ/] tee-AH-foh;[1][2] Hyattsville, 20 de gener de 1998) és un tennista professional estatunidenc. Ha guanyat un torneig individual del circuit ATP.

Infotaula de personaFrances Tiafoe

(2017) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 gener 1998 Modifica el valor a Wikidata (26 anys)
Hyattsville (Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Alçada188 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciótennista Modifica el valor a Wikidata
Activitat2015 Modifica el valor a Wikidata –
Patrimoni net estimat10.438.756 $ Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaEstats Units Estats Units
Esporttennis Modifica el valor a Wikidata
Disciplina esportivatennis individual
tennis dobles Modifica el valor a Wikidata
Modalitat Partit de tennis Rècord personal
Tennis individual 184–171 Modifica el valor a Wikidata  3 Modifica el valor a Wikidata
Tennis dobles 30–47 (4 març 2024) Modifica el valor a Wikidata 0 Modifica el valor a Wikidata
ATP Info ATP Modifica el valor a Wikidata
Participà en
24 juliol 2021tennis als Jocs Olímpics d'estiu de 2020 − dobles masculins (9è)
24 juliol 2021tennis als Jocs Olímpics d'estiu de 2020 − individual masculí (17è)
2021Jocs Olímpics d'Estiu de 2020 Modifica el valor a Wikidata

Twitter (X): ftiafoe Instagram: bigfoe1998 Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Fill d'immigrants procedents de Sierra Leone, Tiafoe va començar a entrenar en un Centre d'Entrenament de la USTA a Maryland, on el seu pare treballava com a cap de manteniment. Els seus antecedents familiars i el seu èxit de jove el van portar a ser considerat una de les futures estrelles del tennis dels Estats Units.[3][4][5] El seu germà Franklin també és tennista.

Quan iniciava la seva carrera, Tiafoe va guanyar el torneig Orange Bowl de 2013, amb només 15 anys, convertint-se en el noi més jove que mai havia guanyat el torneig individual.[6] Amb 17 anys es va convertir en el nord-americà més jove en entrar al quadre de Roland Garros des de Michael Chang, que ho aconseguí el 1989. Tiafoe va entrar per primera vegada al Top 100 dels rànquings de l'ATP el 2016. Amb la seva victòria a Delray Beach de 2018 es va convertir en l'estatunidenc més jove en guanyar un títol ATP des que ho aconseguí Andy Roddick el 2002.

Palmarès

modifica

Individual: 8 (3−5)

modifica
Llegenda
Grand Slams (0−0)
ATP Finals (0−0)
ATP World Tour Masters 1000 (0−0)
ATP World Tour 500 (0−2)
ATP World Tour 250 (3−3)
Títols per superfície
Dura (1−2)
Gespa (1−0)
Terra batuda (1−3)
Resultat Núm. Data Torneig Superfície Oponent Marcador
Guanyador 1. 25 de febrer de 2018   Delray Beach, Estats Units Dura   Peter Gojowczyk 6−1, 6−4
Finalista 1. 6 de maig de 2018   Estoril, Portugal Terra batuda   João Sousa 4−6, 4−6
Finalista 2. 31 d'octubre de 2021   Viena, Àustria Dura (i)   Alexander Zverev 5−7, 4−6
Finalista 3. 1 de maig de 2022   Estoril (2) Terra batuda   Sebastián Báez 3−6, 2−6
Finalista 4. 9 d'octubre de 2022   Tòquio, Japó Dura   Taylor Fritz 6−7(3), 6−7(2)
Guanyador 2. 10 d'abril de 2023   Houston, Estats Units Terra batuda   T.M. Etcheverry 7−6(1), 7−6(6)
Guanyador 3. 19 de juny de 2023   Stuttgart, Alemanya Gespa   Jan-Lennard Struff 4−6, 7−6(1), 7−6(8)
Finalista 5. 7 d'abril de 2024   Houston Terra batuda   Ben Shelton 5−7, 6−4, 3−6

Dobles masculins: 1 (0−1)

modifica
Llegenda
Grand Slams (0−0)
ATP Finals (0−0)
ATP World Tour Masters 1000 (0−0)
ATP World Tour 500 (0−0)
ATP World Tour 250 (0−1)
Títols per superfície
Dura (0−0)
Gespa (0−0)
Terra batuda (0−1)
Resultat Núm. Data Torneig Superfície Parella Oponents Marcador
Finalista 1. 16 d'abril de 2017   Houston, Estats Units Terra batuda   Dustin Brown   Julio Peralta
  Horacio Zeballos
6−4, 5−7, [6−10]

Trajectòria

modifica

Individual

modifica
Torneig 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 Títols V – D
Open d'Austràlia A A Q2 2R 1R QF 1R 2R 2R 3R 2R 0 / 8 10 – 8
Roland Garros A 1R Q3 1R 1R 1R 1R 1R 2R 3R 0 / 8 3 – 8
Wimbledon A A Q1 2R 3R 1R NC 3R 4R 3R 0 / 6 10 – 6
US Open Q1 1R 1R 1R 2R 2R 4R 4R SF QF 0 / 9 17 – 9
Jocs Olímpics NC A No celebrat 2R NC 0 / 1 1 – 1
Total Victòries−Derrotes 0−1 1−5 1−6 7−18 28−27 23−27 9−11 33−24 103 – 122
Rànquing a final d'any 1145 176 108 79 39 47 59 38
Llegenda: G: Guanyador; F: Finalista; SF: Semifinalista; QF: Quarts de final; Q: Qualificació; A: Absent; RR: Round Robin;

Dobles masculins

modifica
Torneig 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 Títols V – D
Open d'Austràlia A A A A 1R A 1R 3R 1R 0 / 3 2 – 4
Roland Garros A A A 1R 1R A 1R 2R 2R 0 / 5 2 – 5
Wimbledon A A A 1R 1R A NC A 0 / 2 0 – 2
US Open 2R A A A A A A 1R 1R 0 / 3 1 – 3
Jocs Olímpics NC A No celebrat 2R NC 0 / 1 1 – 1
Total Victòries−Derrotes 1–1 0–1 0–1 3–3 4–9 1–2 2–4 9–10 21 – 33
Rànquing a final d'any 536 684 367 186 442 595 163
Llegenda: G: Guanyador; F: Finalista; SF: Semifinalista; QF: Quarts de final; Q: Qualificació; A: Absent; RR: Round Robin;

Referències

modifica
  1. «Full Interview: Francis Tiafoe and Michael Mmoh», 03-06-2014. [Consulta: 7 gener 2018].
  2. «The Interview with Frances Tiafoe ATC 2017, Los Cabos, Mexico», 06-08-2017. [Consulta: 7 gener 2018].
  3. Wertheim, Jon «Jon Wertheim: Unlikely prodigy Francis Tiafoe hyped as next great success for U.S. tennis». SI.com [Consulta: 30 agost 2017].
  4. «Francis Tiafoe is a hot name in U.S. tennis circles» (en anglès). [Consulta: 30 agost 2017].
  5. Diallo, Mariama «Francis Tiafoe, Next Big American Tennis Star?» (en anglès). VOA [Consulta: 30 agost 2017].
  6. «Tiafoe outlasts Kozlov in all-American Orange Bowl final» (en anglès). [Consulta: 18 maig 2017].

Enllaços externs

modifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Frances Tiafoe