Francesc Alegre i de Llobera (Barcelona, mitjan segle XV — Barcelona, 1508/1511) fou un humanista català, considerat el darrer representant de l'humanisme català a Barcelona.[1]

Infotaula de personaFrancesc Alegre
Biografia
Naixementsegle XV
Barcelona
Mort1508
Activitat
OcupacióTraductor
Modifica les dades a Wikidata

Nascut d'una família de mercaders de Barcelona, l'any 1492 aconseguí el títol de ciutadà honrat. Fou nomenat cònsol a Palerm el 1479 i entre els anys 1482 i 1489.[2] També ocupà càrrecs del Consell de Cent de Barcelona.[1]

Es conserven quatre obres originals seves, més una altra anònima atribuïda,[3] pertanyents al gènere al·legoricosentimental, d'estructura retòrica i escrites sota la influència dels italians i, a través d'ells, dels clàssics llatins. També féu traduccions de clàssics llatins.[1]

ObresModifica

Obres originals

  • Somni recitant lo procés d'una qüestió enamorada
  • Raonament
  • Sermó d'Amor
  • Requesta d'Amor recitant una alteració entre la voluntat i la raó

Traduccions

Atribuïdes

  • Faula de les amors de Neptuno i Diana

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 «Francesc Alegre». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Biografia de Francesc Alegre al web "mimesi"
  3. TURRÓ, Jaume, « "Officium poetae est fingere": Francesc Alegre i la Faula de Neptuno i Dyana », Intel·lectuals i escriptors a la Baixa Edat Mitjana, ed. Lola Badia i Albert Soler, Barcelona, Curial Edicions Catalanes i Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1994.
  4. BESCÓS I PRAT, Pere. "Francesc Alegre: La primera guerra púnica, 1472. Estudi i edició crítica"
  5. Llibre digitalitzat de "Los quinze llibres de transformacions del poeta Ovidi" de Francesc Alegre
  6. FÀBREGA, Valentí. "L'eròtica ovidiana i l'humanista català: El mite d'hermafrodit en les "transformacions" de Francesc Alegre"