Francesc Canivell i de Vila
Francesc Canivell, (Barcelona, 1721-1796), metge militar i cirurgià. Deixeble de Pere Virgili i Bellver, va formar part del Reial Col·legi de Cirurgia de Càdis, del qual va ser vicepresident vuit anys. Va destacar com a obstetra, oftalmòleg i litotomista.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 5 abril 1721  Barcelona |
| Mort | 4 març 1797 (75 anys) Barcelona |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Cervera |
| Activitat | |
| Ocupació | metge militar, cirurgià |
| Ocupador | Reial Col·legi de Cirurgia de l'Armada de Cadis |
| Carrera militar | |
| Rang militar | cirurgià major |
Va néixer a Barcelona el 1721, tot i que era originari de Ripoll, on el seu pare treballava com a canoner. Va iniciar els estudis a França i, després, va cursar Medicina a la Universitat de Cervera. Es va casar amb Feliciana Beau, neboda de Pere Virgili i Bellver, amb qui va tenir dotze fills.[1] A finals de la primera meitat del segle xviii, va participar en les guerres espanyoles d'Italia com a ajudant de cirurgià. En tornar, amb només 22 anys, va ser nomenat cirurgià major de l'exèrcit i el 1749, va ser nomenat bibliotecari del Reial Col·legi de Cirurgia de Càdis per Pere Pere Virgili.[2]
Des de l'any 1755 i fins al 1767, es va fer càrrec de la càtedra d'osteologia i embenats, plaça que prèviament havia ocupat el seu germà Ignasi Canivell.[2] Del 1767 al 1769 va servir com a cirurgià major de l'armada al Marroc. De tornada, va ser nomenat vicepresident del Reial Col·legi de Cirurgia de Càdis (1769-1777) càrrec que va aprofitar per fomentar la docència i la presentació de casos clínics a l'estil de les Juntes Literàries. Poc temps després, va participar com a cirurgià de guerra en la contesa contra Anglaterra. En acabar, va continuar amb les seves funcions com a docent a Cadis i va administrar l'Escola fins a la seva jubilació el 1789.[2]
Al final de la seva carrera, va crear una mutualitat per a vídues i fills de cirurgians de l'armada. Va obtenir el reconeixement de la unificació pràctica de la medicina i la cirurgia en els hospitals de l'armada i, finalment, la seva trajectòria va ser premiada pel rei Carles IV, que li va concedir el títol de Cirurgià de Cambra al 1795.[2]
Obra modifica
Per encàrrec de Pere Virgili i Bellver va publicar dos llibres que van assolir una gran popularitat pel seu caràcter pedagògic i formatiu i que van ser utilitzats com a llibres de text en l'aprenentatge de la cirurgia moderna:[3][4]
- Tratado de vendajes para uso de los Reales Colegios de Cirugía, ilustrado con diez láminas. (Barcelona, T. Piferrer, 1763).
- Tratado de las heridas de arma de fuego dispuesto para uso de los alumnos del Real Colegio de Cirugía de Cádiz, (Cádiz, M. Ximénez Larrero, 1789).
Va arribar a ser un gran litotomista, expert en detectar i extreure pedres enquistades al coll de la bufeta gràcies a l'instrument que ell mateix va dissenyar i que va anomenar, Cistòtom de Canivell,[5] dit també Cisthotom o Lancef of Canivell. Aquest instrument s'emprava per tallar o fer incisions a la bufeta urinària, en la litotomia lateral, on es practicava una incisió del perineu a un costat de la línia mediana. Aquesta tècnica li va permetre simplificar i reduir el temps de la litotomia. Va fer un gran nombre d'operacions, moltes a estrangers vinguts d'arreu d'Europa.
Referències modifica
- ↑ Olagüe de Ros, Guillermo «La obra quirúrgica de Francisco Canivell i Vila (1721-1797)». Dynamis: Acta Hisp Med Sci Hist Illus. 1984;4:151-73..
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Metges Catalans | Francesc Canivell i de Vila». [Consulta: 25 novembre 2017].
- ↑ MCNBiografias.com. «Canivell y Vila, Francisco (1721-1796). » MCNBiografias.com» (en es). [Consulta: 25 novembre 2017].
- ↑ Sampedro A., Barbón J.J. «Apósitos oftálmicos en el tratado de vendajes y apósitos de Canivell, 1763». Archivos de la Sociedad Española de Oftalmología.
- ↑ «Francesc Canivell i de Vila. El cistòtom de Canivell». Eponimia Mèdica Catalana. Quaderns de la Fundació Dr. Antoni Esteve. Número 22.