Francesc Colom

Mossèn Francesc Colom (?, ? - 10 d'octubre de 1472, ?) fou canonge de Barcelona i el vint-i-novè President de la Generalitat de Catalunya entre els anys 1464 i 1467, nomenat el 22 de juliol de 1464.

Infotaula de personaFrancesc Colom
Colom Francesc.JPG
Escut heràldic agafat per un àngel al Museu d'Història de Sabadell Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle XVI Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Mort10 octubre 1472 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
St George's Cross Crowned Badge.svg 29è President de la Generalitat de Catalunya
1464 (Gregorià) – 1467 (Gregorià)
← Manuel de Montsuar i MateuPonç Andreu de Vilar → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata

Francesc Colom participà en 1462 en el procés contra els líders buscaires que acabà amb l'execució de Pere Destorrent, Francesc Pallarès, Bernat Turró, Martí Solzina i Joan de Mitjavila el 19 de maig de 1462, un dels detonants que faran esclatar la guerra civil catalana.

El maig de 1463, l'ardiaca Colom, mossèn Pere Torroella i mossèn Francesc del Bosch síndic de Lleida, surten elegits per tractar amb el Consell de Cent la captura de la galeassa e naus d'en Torà on hi havia la galea del General.[1] El desenvolupament de la guerra civil catalana va marcar la seva activitat al front de Diputació. Junt amb Colom va ser elegit, com a diputat militar, el comte Hug Roger III de Pallars Sobirà qui acabarà empresonat i perdent els seus territoris pel seu enfrontament contra Joan II en nom de la Generalitat de Catalunya.[2]

Durant la seva etapa com a ardiaca del Vallès i diputat a la Generalitat, Joan II havia proposat a Roma que fos bisbe de Barcelona l'aragonès Joan Ximenes Cerdà, però el conflicte amb Pere IV frena l'elecció i es deturà el procés.

A la ciutat de Sabadell es construí una nova església gòtica. L'antiga Sant Fèlix de Sabadell va ser enderrocada i construïda de nou amb arquitectura d'estil gòtic. Precisament, s'atribueix[3] a en Francesc Colom un escut conservat de la façana gòtica de Sant Fèlix de Sabadell, conservat al Museu d'Història de Sabadell. A l'escut s'hi veu un ocell (un Colom) dins el camp amb una bordura de peces.[3]

Sabem que en el primer dia de desembre de 1466, Francesc Colom, canonge barceloní comprà en subhasta pública a Barcelona el llibre "traductia Thesaurorum Sirilly Alaxandrini Georgii Trapernua", aquest llibre havia estat propietat del rei Alfons el Magnànim.[4]

Simpatitzà amb Pere el Conestable, i un cop mort aquest, acompanyà la comitiva amb les seves despulles des de Granollers fins a Santa Maria del Mar, a Barcelona

Segons Jordi Bilbeny, el seu germà Joan Colom i Bertran seria Cristòfor Colom,[5] tesi rebutjada pel Centre d'Estudis Colombins, ja que Joan Colom hauria mort el 1484 segons un document que així ho certifica, però no descarten que fos algun altre familiar.[6] Tanmateix, en dos documents notarials posterior, aquest Joan Colom apareix com a viu.

ReferènciesModifica

  1. Sobrequés y Sobrequés, Guerra civil, I, p. 235.
  2. Jesús Ernest Martínez-Ferrando, Pere de Portugal rei dels catalans
  3. 3,0 3,1 Joaquim Pont, treball propi
  4. Josep Antoni Iglesias, La circulació del Llibre
  5. Article publicat a l'Avui, 25 d'abril del 2006, sobre la família Colom Bertran i el llibre de Bilbeny Cristòfor Colom: Príncep de Catalunya.
  6. Butlletí del Centre d'Estudis Colombins Arxivat 2010-12-25 a Wayback Machine., abril 2006, amb la ressenya publicada a La Vanguardia sobre el llibre de Bilbeny i diversos articles relacionats amb Joan Colom.

BibliografiaModifica

  • Història de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents. Enciclopèdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0884-0. 


Precedit per:
Manuel de Montsuar i Mateu
President de la
Generalitat de Catalunya

14641467
Succeït per:
Ponç Andreu de Vilar