Francesc Comas i Pagès
Francesc Comas i Pagès, conegut com «Paronas», (Sants, Barcelona, 26 d'abril de1896 - Barcelona, 13 de març de 1923) va ser un anarcosindicalista català que va morir a causa de les ferides rebudes en l'atemptat que va causar la mort de Salvador Seguí, «El Noi del Sucre».
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 26 abril 1896 Barcelona |
| Mort | 13 març 1923 (26 anys) Barcelona |
| Dades personals | |
| Altres noms | Paronas |
Francesc Comas i Pagès era vidrier i va treballar a les Cristelleries Planell. El desembre de 1918 va participar en el Congrés de vidriers celebrat a l'Ateneu Racionalista de Sants, entitat situada al carrer de Vallespir, que es pot considera la seva «llar política i social».[1] El 1918 va participar, en representació dels vidriers barcelonins al Congrés de Sants de la CNT.[2] El febrer de 1919 es va casar amb Dolors Sabaté i va anar a viure al carrer Hartzenbusch. Poc després, a causa de la seva participació a la vaga de la Canadenca, el van detenir i va ser empresonat al castell de la Mola de Maó, on va romandre fins al de 1922.[2] El desembre de 1919, com a delegat del Sindicat únic del Ram del Vidre, va integrar la delegació catalana a Madrid amb Salvador Segui al Congrés del teatre Comèdia, on la CNT va adoptar els postulats del comunisme llibertari. El 30 de novembre de 1920, juntament amb altres dirigents anarcosindicalistes i polítics com Salvador Seguí i Lluís Companys, va ser deportat amb el vaixell Giralda a Maó a la fortalesa de la Mola.
El 10 de març de 1923, Francesc Comas va ser ferit en l'atemptat en què va morir Salvador Seguí, «El Noi del Sucre»,[3] perpetrat pels Sindicats Lliures. Francesc Comas moriria el 13 de març a l'Hospital Clínic de Barcelona per les ferides rebudes en l'atemptat. Va morir sense poder conèixer la seva filla Rosa, que va néixer tres dies després de la seva mort.[1]
Coincidint amb el centenari del seu assassinat i mort, en el barri de la Bordeta, en l'espai entre el carrer de la Constitució, on va néixer,[2] i el recinte de Can Batlló, el 12 de març de 2023 va inaugurar-se una placa de record a Francesc Comas.[1] El mateix dia també es va fer un homenatge i ofrena floral «a Francesc Comas "Paronas" i a les víctimes del pistolerisme patronal» en el cementiri de Sants.[4]
El sociòleg i escriptor Ivan Miró, estudiós de la figura de Francesc Comas i Pagès, n'ha afirmat que «una de les seves obsessions era culturitzar-se i culturitzar els obrers» i el defineix «antimasclista per a l'època», fins al punt que va publicar «un al·legat profeminista dedicat a les seves companyes de Brises Llibertàries, que van patir una repressió ferotge per haver participat al motí de les dones del 1918».[2] Miró és autor d'una novel·la ambientada a Sants en els anys de l'obrerisme i pistolerisme que van de 1917 a 1923 i en la qual descriu la trajectòria de Francesc Comas i Pagès: Els vincles audaços.[5]
ReferènciesModifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «La Bordeta ja compta amb una placa en memòria de l'anarcosindicalista Francesc Comas i Pagès "Paronas"». el3 - Portal de Notícies de Sants-Montjuïc, 13-03-2023. [Consulta: 17 març 2023].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Marimon Molas, Sílvia. «Qui tenia por del Noi del Sucre?». ARA, 04-03-2023. [Consulta: 17 març 2023].
- ↑ «Francisco Comas (a) Peronas cae gravemente herido». El Diluvio : diario político de avisos, noticias y decretos: Año 66, no. 60 (11 marzo 1923), 11-03-1923, pàg. 25.
- ↑ «Salvador Seguí, centenario de su asesinato 1923-2023» (en castellà). Fundació Salvador Seguí. [Consulta: 17 març 2023].
- ↑ «Sants, escenari literari —llibres, barri i passejades». La Lleialtat Santsenca. [Consulta: 17 març 2023].