Francesc Darder i Barrich

Francesc Darder i Barrich (Sant Feliu de Guíxols, ca. 1660 - Barcelona, 4 de gener de 1731)[1] fou un cirurgià de l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona. Va ser el fundador de la Causa Pia Francesc Darder, que donà origen a la congregació de les Darderes.

Infotaula de personaFrancesc Darder i Barrich
Biografia
Naixement1660 Modifica el valor a Wikidata
Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 gener 1731 Modifica el valor a Wikidata (70/71 anys)
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómetge Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Fill del pintor Joan Baptista Darder i de Margarida Barrich. Tot i que el seu pare era guixolenc, la partida de baptisme de Francesc no consta als arxius de Sant Feliu i potser havia nascut a Barcelona, on podria treballar llavors el seu pare; de tota manera, el mateix Francesc es qualificava com a guixolenc. No se sap res de la seva joventut fins que es troba com a metge cirurgià a l'hospital barceloní. Era membre de la Congregació de Cavallers de la Nativitat de Nostra Senyora, confraria benèfica laica amb seu a l'església de Betlem de Barcelona. Observà que l'atenció a les dones, era, a l'hospital, molt marginal per manca de personal i proposà a la congregació de fundar una causa pia, animant un grup de dones, entre les quals hi havia una neboda seva, per constituir una comunitat de dones laiques que havien d'atendre les malaltes pobres de l'hospital.

Per al manteniment de la comunitat establí la cessió de tot el seu patrimoni, ja que era solter, i la institució de la Causa Pia Francesc Darder, establerta en el testament atorgat en 1730. Poc després de morir ell (el 4 de gener de 1731), la congregació aprovà la constitució de la "causa pia de senyores" el 29 d'agost de 1731. Amb el seu llegat, entre els quals una casa, establia la constitució d'una associació de dones seglars que atendrien les malaltes, rebent a canvi allotjament i manutenció en la casa llegada, a càrrec de l'administració de l'hospital. La primera comunitat s'instal·là a la Casa Darder el 7 de setembre del mateix any.

Les germanes, conegudes com a Monges de Congregació de la Nativitat de Nostra Senyora de Betlem començaren a rebre el nom popular de darderes i, amb el temps, es convertiren en una congregació religiosa: les Franciscanes Missioneres de la Nativitat de Nostra Senyora.

Referències modifica

  1. Fou sepultat l'endemà, dia 5. Martí i Bonet, Josep Maria. "Sobre Francisco Darder". En: La Vanguardia Española (29-11-1974), p. 32

Bibliografia modifica

Vegeu també modifica