Francesc Falivene Pingetti
Francesc Falivene Pingetti (Llagostera, 1897 - 12 de desembre de 1991) va ser humanista, promotor cultural i alcalde de Llagostera per ERC durant els vuit darrers mesos de la Guerra Civil Espanyola.[1][2][3]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1897  Llagostera (Gironès) |
| Mort | 12 desembre 1991 (93/94 anys) |
| Alcalde | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític |
| Partit | Esquerra Republicana de Catalunya |
Biografia modifica
Era fill d'emigrants italians. Juntament amb Sebastià Gispert Oliveras van ser els principals impulsors de la reforma del Casino Llagosterenc de 1929, encarregant les obres a Jeroni Montseny.[4] Fou alcalde de Llagostera durant els vuit darrers mesos de la Guerra Civil Espanyola, durant la II República.[1] Amb l'entrada dels nacionals va haver d'abandonar el país i va passar 25 anys a França. El 1964, quan va tornar a Llagostera, de seguida es va reincorporar al casino que tant l'havia marcat durant la seva joventut.[2] A la seva tornada a Llagostera defensà el nacionalisme radical. Militant d'ERC de tota la vida, es va donar temporalment de baixa del partit quan Joan Hortalà va ser nomenat conseller d'Indústria.[1]
El maig de 1988 el Casino Llagosterenc li va retre homenatge distingint-lo com a soci d'honor. En un segle d'història, era la segona persona en rebre aquest reconeixement.[2] Durant molts anys també va col·laborar periòdicament amb escrits a El Butlletí de Llagostera.[2] Considerat una de les deu persones més notables del segle xx a Llagostera, enamoradíssim de la seva dona, morí sense fills. Va voler deixar escrit a la làpida del cementiri de Llagostera, actualment desapareguda: "Núria Matamala i Francesc Falivene. Sempre units en la vida i també en la mort. 1896-19..." I una llista vertical amb les paraules "Moral, Bondat, Amor i Estimació".[4]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Francesc Falivene». El Punt Avui, 14-12-1991 [Consulta: 17 novembre 2016].[Enllaç no actiu]
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Francesc Falivene, soci d'honor i impulsor de la reforma del casino». Diari de Girona, 22-05-1988 [Consulta: 17 novembre 2016].[Enllaç no actiu]
- ↑ Ventura, Joan «Una Creu que fa justícia». El Punt Avui, 09-04-2014 [Consulta: 17 novembre 2016].[Enllaç no actiu]
- ↑ 4,0 4,1 Ventura, Joan «Quan els morts no descansen en pau». El Punt Avui, 16-11-2016 [Consulta: 17 novembre 2016].