Francesc Fité i Pons

Empresari i polític català

Francesc Fité i Pons (La Freita, Arfa, 28 de maig de 1873 - Tàrrega, 9 d'agost de 1936), alcalde de Tàrrega (1931-1934) per la Candidatura Popular integrada per membres de la Lliga Regionalista.[7] Representant dels cotxes, tractors i camions Ford. Regidor de l'ajuntament des de l'any 1930 i alcalde de Tàrrega entre els anys 1931 i 1934, presidí un consistori caracteritzat per una activa gestió de promoció urbanística i de serveis: construcció de voreres, instal·lació del clavegueram i de les canonades d'aigua potable, l'edificació de l'escorxador municipal, millores al parc de Sant Eloi, impuls d'escoles de segon ensenyament, organització d'una policia urbana i rural juntament amb la implantació de les mesures preses en relació amb la salubritat, la higiene pública i la beneficència, com bé es recull a la memòria "La nostra gestió. 47 mesos al municipi (1934)".

Infotaula de personaFrancesc Fité
Biografia
NaixementFrancesc Fité i Pons
28 maig 1873 Modifica el valor a Wikidata
La Freita (Alt Urgell) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 agost 1936 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Tàrrega (Urgell) Modifica el valor a Wikidata
  Alcalde de Tàrrega
febrer de 1931[1] – 14 d'abril de 1931[1]

25 d'abril de 1931[3] – 1 de febrer de 1934[4]
Dades personals
Es coneix per
Activitat
Ocupacióempresari, polític Modifica el valor a Wikidata
Activitat27 de febrer de 1930 - 9 d'agost de 1936[6]
PartitIndependent

Durant el seu govern municipal hi hagué situacions d'entesa amb l'oposició d'Acció Catalana Republicana com la del canvi de nom del Pati de Tàrrega que deixà de dir-se "Plaça del Carme" per dir-se de "Plaça de Francesc Macià" o com la rebuda municipal que feu a Francesc Macià el dilluns de mercat i de Pasqua Granada del 25 de maig del 1931.[7][8]

Fou mort durant la repressió revolucionària el dia 9 d'agost de 1936[9] per les Milícies Antifeixistes; com també ho fou Baldomer Trepat i Galceran.[8] Amb la derrota dels militars colpistes el 19 de juliol a Barcelona, i la captura de l'arsenal bèl·lic i armamentístic per part dels milicians de la CNT-FAI, l'autoritat, l'economia i l'ordre públic a Catalunya va passar a dependre durant quatre mesos, del Comitè de Milícies Antifeixistes. A Tàrrega, les armes dels particulars i de l'armeria Casanelles van ser confiscades pel comitè local i dipositades a la seu del Comitè de Milícies.[8]

Referències modifica

Bibliografia modifica