Francesc Fleix i Solans

Sacerdot català, arquebisbe de Tarragona

Francesc Fleix i Solans (Lleida, 1804 - Vichèi, 1870) fou un sacerdot català, arquebisbe de Tarragona entre 1864 i 1870.[1]

Infotaula de personaFrancesc Fleix i Solans
Biografia
Naixement1804 Modifica el valor a Wikidata
Lleida (Segrià) Modifica el valor a Wikidata
Mort27 juliol 1870 Modifica el valor a Wikidata (65/66 anys)
Vichèi (França) Modifica el valor a Wikidata
Escudo de la Archidiócesis de Tarragona.svg Arquebisbe de Tarragona
1864 – 1870
Arquebisbe catòlic
1864 –
← Josep Domènec Costa i BorràsEsteban José Pérez Fernández →
Bisbe diocesà
1846 –
← Pedro Gutiérrez de Cos y Saavedra Seminario (en) TradueixFrancisco de La Puente →
Bisbe diocesà
1846 –
← Juan José Díaz de Espada
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Romana Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Barcelona
Universitat de Valladolid
Universitat d'Alcalá
Universitat de Bolonya Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióSacerdot catòlic Modifica el valor a Wikidata
ConsagracióJuan José Bonel y Orbe Modifica el valor a Wikidata

Nascut l'any 1804 a Lleida, es formà acadèmicament a la Universitat de Barcelona, d'Alcalá, de Valladolid i de Bolonya.[1] La seva trajectòria a l'Església s'inicià com a canonge de Tarragona i capellà d'honor de la capella reial, per posteriorment ser nomenat l'any 1846 bisbe de l'Havana, on organitzà el seminari tridentí.[1] Durant l'estada a Cuba ocupà la direcció de la Societat Econòmica d'Amics del País.[2] Gràcies a la seva estreta relació amb Isabel II d'Espanya, fou escollit arquebisbe de Tarragona l'any 1864, nomenat capellà d'honor i predicador personal de la reina.[2] Durant el seu mandat a l'arquebisbat prengué part com a primat de les Espanyes al Concili Vaticà I, celebrat a Roma el 1869 i 1870.[1] Aquell mateix any, morí a la localitat occitana de Vichèi, als 65/66 anys d'edat.[1]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Francesc Fleix i Solans». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 Junqueras, Oriol. Els catalans i Cuba. Barcelona: editorial Proa, 1998, p. 47. ISBN 84-8256-398-X.