Francesc de Mata i d'Alòs
Francesc de Mata i d'Alòs (Girona, 13 de novembre de 1807 - Madrid, 25 de març de 1884)[1] fou un militar i polític català, ministre durant el regnat d'Isabel II d'Espanya.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 13 novembre 1807  Girona |
| Mort | 25 març 1884 (76 anys) Madrid |
 Ministre de Marina | |
| 2 de març de 1863 – 17 de gener de 1864 | |
| Activitat | |
| Ocupació | Militar |
| Partit | Partit Moderat |
| Carrera militar | |
| Lleialtat | .svg){kind=small} Regne d'Espanya |
| Branca militar |  Exèrcit de Terra espanyol |
| Rang militar |  Tinent general |
| Conflicte | Primera Guerra Carlina |
| Família | |
| Cònjuge | Ramona Dolores Cortés y Bautista |
Premis | |
Rebesnet del comte de la Torre de Mata, en va adquirir el títol el 1865. El 1821 va ingressar a l'Acadèmia d'Artilleria de Segòvia, en 1824 ascendí a tinent de milícies i el 1825 ingressà a la Guàrdia Reial d'Infanteria. Durant la Primera Guerra Carlina va lluitar a favor de la reina Isabel II d'Espanya. Fou condecorat dos cops amb la creu llorejada de Sant Ferran i en 1839 fou ascendit a tinent coronel.[2]
Va participar en les bullangues de Barcelona de 1841, raó per la qual va haver d'exiliar-se un temps. Quan tornà, però, fou ascendit a mariscal de camp en 1847 i a tinent general en 1858. En 1853 fou nomenat senador vitalici. El març de 1863 fou nomenat Ministre de Marina en el gabinet de Manuel Pando Fernández de Pinedo, així com ministre de Guerra interí.[3]
Després de la restauració borbònica fou nomenat novament senador per la província de Lleida en 1877, fins que en 1881 va ser nomenat senador vitalici.[4]
Referències modifica
- ↑ Francesc de Mata i d'Alòs a geneall.net
- ↑ «Francesc de Mata i d'Alòs». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ FRANCISCO MATA Y ALÓS (1807-1884) a xtec.es
- ↑ Fitxa del Senat
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Augusto Ulloa y Castañón |
Ministre de Marina 1863-1864 |
Succeït per: Joaquín Gutiérrez de Rubalcaba Casal |