Francesco Chiaromonte

Francesco Chiaromonte (Castrogiovanni, a partir de 1926 s'anomena Enna (Sicília), 1814 - [...?], després del 1878), fou un compositor italià.

Infotaula de personaFrancesco Chiaromonte
Biografia
Naixement20 juliol 1809 Modifica el valor a Wikidata
Enna (Sicília) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 octubre 1886 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Brussel·les (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCompositor clàssic Modifica el valor a Wikidata

Als disset anys ja era advocat, però abandona ben aviat el bufet per a dedicar-se exclusivament a la música, sent deixeble de Raimondi i Donizetti. Quan tingué lloc la Revolució de 1848 a Itàlia era professor de cant del Conservatori, tenor de la capella reial i director del Teatro San Carlo, però per haver escrit en els diaris liberals fou empresonat, per vint-i-dos mesos i va perdre totes les seves feines, sent desterrat dos anys més tard. Primerament es traslladà a Gènova i després a París, entrant amb un càrrec important en el Teatre Italià; més tard a Londres i per últim a Brussel·les, del qual Conservatori en fou nomenat professor de cant el 1871.

Va escriure les òperes següents:

  • Fenicia (Nàpols 1844);
  • Caterina de Cleves (Nàpols, 1850);
  • Il Gondoliere (Gènova, 1851);
  • Giovanna di Castiglia (Chiaromonte)|Giovanna di Castiglia (Gènova, 1852);
  • Manfredo (Triste, 1852);
  • Le nozze di Messina (Venècia, 1853);
  • Ines di Mendoza (Milà, 1855);
  • Fingal (Milà, 1855);
  • Una burla per correzione (Gènova, 1855);

BibliografiaModifica