Francisco Garrido de la Vega
Francisco Garrido de la Vega (San Martín de Berducido, Galícia, 1713 - Còrdova, 1776) fou bisbe de Mallorca (1763-72).
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 30 maig 1713  Verducido |
| Mort | 20 gener 1776 (62 anys) Còrdova |
| Bisbe de Còrdova | |
| 30 març 1772 – ← Martín Barcia Carrascal – Baltasar Yusta y Navarro → Diòcesi: bisbat de Còrdova | |
| Bisbe de Mallorca i Menorca | |
| 18 juliol 1763 – 30 març 1772 ← Llorenç Despuig i Cotoner – Juan Díaz de la Guerra → Diòcesi: bisbat de Mallorca i Menorca | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | bisbe catòlic (1763–), sacerdot catòlic |
| Consagració | Manuel Quintano Bonifaz |
Doctor en dret canònic per les universitats d'Àvila i Valladolid, vicari general de la ciutat d'Orà, fou fiscal general i conseller i examinador sinodal de l'arquebisbat de Toledo. Després exercí el càrrec de rector de la parròquia de Sant Andreu de Madrid. Va ser consagrat bisbe de Mallorca el 1763.
Intermedià amb poc èxit en les polèmiques entre lul·listes i antilul·listes. Va impulsar la construcció del seminari conciliar de Sant Pere a Palma, fet que recorden dues inscripcions a l'edifici. Va beneir el 1768, l'església de Sant Antoni Abat de Palma. Durant el seu pontificat va tenir lloc l'expulsió dels jesuïtes de Mallorca (1767). El 1772 fou traslladat a la diòcesi de Còrdova i poc abans de morir va ser promogut a arquebisbe de Sevilla.[1]
Referències modifica
- ↑ «Garrido de la Vega, Francisco». A: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 6. Palma: Promomallorca, p. 180. ISBN 84-8661702-2.