Obre el menú principal

Francisco Ortego Vereda

Francisco Ortego Vereda (Madrid, 1833 - Bois-Colombes, França, 1881)[1] va ser un humorista gràfic i pintor espanyol.

Infotaula de personaFrancisco Ortego Vereda
Francisco Javier Ortego y Vereda.jpg
Retrat de Francisco Ortego, publicat en 1881 a El Globo
Biografia
Naixement 1833
Madrid
Mort 1881
Bois-Colombes
Activitat
Ocupació Pintor i humorista gràfic
Alumnes Mariano Urrutia
Signatura
Modifica les dades a Wikidata
Exterior de la casa mortuòria de Francisco Ortego a Bois-Colombes, dibuix de Josep Lluís Pellicer publicat a La Ilustración Española y Americana.

BiografiaModifica

Va estudiar a l'Escola de Belles arts de San Fernando de Madrid i més tard va residir molt temps en Barcelona. Va il·lustrar nombroses novel·less i va realitzar litografias. Va col·laborar, conreant un estil caricaturesc i mordaç, en publicacions com El Pájaro Rojo, El Garbanzo, Fray Verás, El Cascabel, Don Diego de Noche, El Bazar i sobretot Gil Blas (1864),[nota 1]i edità El Fisgón (1865), Doña Manuela (1865), El Sainete (1867) y Jeremías (1869).[3]

En 1867, publicà a El Museo Universal els tipus populars d'Àvila representats en les figures de l'artesoner i la serrana segons gravat de José Severini. També va il·lustrar obres literàries, com la de Pedro Antonio de Alarcón, Diario de un testigo de la guerra de África, de 1860, o Don Juan Tenorio, de Manuel Fernández y González. Es va encarregar d'elaborar els cartells publicitaris de l'empresa espanyola Chocolates Matías López.[4]

Com a pintor, la seva obra més coneguda és Muerte de Cristóbal Colón, pintura d'història amb la qual va obtenir esment honorífic especial en l'Exposició Nacional de Belles Arts de l'any 1864, però, en general, la seva obra pictòrica és de petit format i fàcil composició, basada en una temàtica de tipus populars.

També treballà per a la publicació periòdica La Ilustración Española y Americana. Mal pagat com a dibuixant i amb una nombrosa família, la seva situació econòmica era dificultosa i unit a les seves idees polítiques republicanes i liberals, el va arrossegar en 1871 a exiliar-se a França per millorar el seu futur, on va romandre fins al final de la seva vida. Va publicar en diferents periòdics satírics de París. Quan es va produir la seva defunció, l'Editorial Gaspar Roig va preparar una edició que es va editar a Madrid d'un Album Ortego, amb una antologia dels seus dibuixos, que va ser prologat i presentat per Josep Lluís Pellicer, per ajudar econòmicament a la vídua i els fills.

Va ser un excel·lent cronista humorístic i tècnic dels personatges de la seua època i autor de diverses sàtires polítiques destacades. D'acord amb alguns investigadors com Jesús Rubio i Joan Estruch, Ortego hauria estat a més l'autor de Los Borbones en pelota, obra d'autoria discutida.[5] No obstant això, altres autors com José Orcajo de Francisco rebutgen aquesta teoria.[6]

GaleriaModifica

NotesModifica

  1. Va deixar el seu treball com a il·lustrador en la publicació en 1871, en emigrar a França. El va substituir en la labor, a partir del 3 de setembre de 1881, el dibuixant Josep Lluís Pellicer.[2]

ReferènciesModifica

  1. «Francisco Javier Ortego Vereda». Enciclopedia Museo del Prado,  .
  2. «Crónica». Gil Blas [Madrid], 400, 03-09-1871. ISSN: 1577-6158.
  3. Orobon, 2006, p. 21.
  4. Rafael Montal Montesa, (1999), «El Chocolate, "Las Semillas de Oro"», Zaragoza, Gobierno de Aragón, pp:255-258
  5. Mizrahi, 1998, p. 265.
  6. Orcajo, 2014.

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Francisco Ortego Vereda  
Vegeu texts en català sobre Francisco Ortego Vereda a Viquitexts, la biblioteca lliure.